MIRADA DES DE BAIX

Una de les màximes que sempre hem acceptat és que els pensaments radicals son propis d’una edat, que conforme un va avançant en el seu procés de maduració va moderant la seva manera d’entendre el món, acceptant millor les diverses realitats que l’envolten. Em fa especial gràcia quan persones de certa edat, votants de la dreta liberal (poseu els partits que vulgueu com exemple) que et miren amb ulls nostàlgics mentre pensen “jo de jove també votava tal, creia tal....”. Es veu que si no et dones pressa a canviar aquest mon resulta que és ell el que s’encarrega de canviar-te a tu. Aquesta teoria està molt impregnada dins la nostra imaginació col·lectiva i per mi té un significat molt clar. Iguala els pensament més “idealistes” amb ser un immadur. Només als immadurs se’ls acudeix defensar una renta bàsica universal, de gran veus que això és molt difícil i ho descartes; només a un immadur creu que la seva ciutat ha de poder votar sobre el seu ordenament urbanístic, algú assenyat sap qu...