MIRADA DES DE BAIX

Ahir es va celebrar ple i valdria la pena fer-ne una petita valoració, tant en quan als punts concrets com sobre dinàmiques, actituds i perspectives fins final de mandat. En primer lloc, destacar que finalment els i les treballadores del Consorci de Servei a les Persones tenen una sortida definitiva amb la dissolució d’aquest i la creació d’un ens autònom. Sobre aquest punt es poden fer (de fet, alguns les fem) moltes crítiques sobre la poca transparència amb la que el govern ha portat el procés, a part de veure preocupant la deriva convergent d’atac a certs sindicats, però ara era necessari acabar amb la inseguretat laboral de la gent. Arribem a final de mandat sense solucionar (i ja no ho farem) la desídia del govern, de tots els governs, de cara a informar a l’oposició. Informes que arriben (si arriben) el mateix dia de ple, punts que no passen per comissions, mocions que no es deixen recollir,… En fi, seguim en la cultura de les majories absolutes però sense maj...

Signat amb Irene Blanco Davant la incertesa dels últims temps i la desorientació que viu la política catalana en general som a les portes d’un nou cicle electoral on sembla que mai vam tancar del tot l’anterior. Un cicle que ve marcat, principalment, per unes eleccions municipals on es busca consolidar els espais i projectes alternatius que cerquen transformar i superar les institucions. L’arribada de les anomenades candidatures del canvi a 2015 va suposar un fort cop a les lògiques plenàries d’arreu del territori. L’experiència guanyadora de Barcelona així com la consolidació de la confluència de Catalunya en Comú (a l’espera del paper que jugui Podem, un tema que potser dóna per un article en si mateix) marquen de forma inevitable els projectes que s’estan bastint a tots els municipis, preexistents o no. Les que hem construït espais municipals i participem a Catalunya en Comú – Podem ens trobem a dia d’avui amb un doble problema. Per una banda, intentar homogeneït...

  Una ciutat la conformen les persones que hi habiten i participen del teixit del poble, però per habitar-hi calen cases, llocs on es construeix una llar, un espai de confort, intimitat i cura on les persones creen el seu projecte de vida i el nodreixen. I les institucions municipals són les garants de proporcionar aquestes cases, a través de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. A Vilanova i la Geltrú anem ben mancades de polítiques d’habitatge social. Malgrat no es disposen de dades actualitzades es pot afirmar que a la nostra ciutat el parc públic de lloguer representa el 0,91% del parc d’habitatges , mentre que a Barcelona representa un 1,5%, ambdós molt lluny del 15% o 20% dels estàndards europeus. Fent una avaluació per anys i amb el criteri del 15% marcat per la Llei catalana 18/2007 del dret a l’habitatge, l’any 2009 Vilanova i la Geltrú hauria d'haber comptat amb un parc d’habitatges per destinar a polítiques socia...

Signat amb Sergi Amat, Joana Bregolat i Margarita Fité Arriba un altre onze de setembre, una Diada que marca un nou curs polític calent. Venim d’un any combatiu, on els carrers han marcat el camí davant unes institucions repressores, patriarcals i neoliberals que cada cop –si ja no és res– ens representen menys. I aquest any combatiu, ens ha mostrat la necessitat de superar les mirades tancades perquè soles, aïllades, no podem enfrontar la complexa situació política que vivim a Catalunya: hem d’avançar cap a la construcció d’àmplies majories que esdevinguin forces constituents.   L’escenari de futur que se’ns planteja, entre processos judicials polititzats íntegrament, discursos alt-right amb motivacions electoralistes pures i mostres d’impunitat setmanals de l’extrema dreta als nostres carrers, ens referma en la necessitat d’un espai de trobada ampli. Cal construir un front sòlid que trenqui amb la paràlisi i sigui capaç d’articular una política unitària cont...

La mort del govern sociovergent vilanoví hauria d’haver significat una possibilitat per fer un gir a les polítiques dutes a termes durant dècades pels de sempre i començar a construir una nova manera de fer la nostra ciutat. Tot i que des de la sortida de les dues membres de la desapareguda Unió del govern, han aguantat posicions (tensions de la tardor-hivern catalanes incloses) fins que ha arribat el moment d'inaugurar la campanya electoral i han començat els focs artificials, en forma de candidatura patriòtica, mentre s’obvia que s’ha governat amb el PSC del 155 durant tres anys. Hi ha un element en la història que s'obvia fàcil, que algunes necessiten oblidar i que ningú el recordi, i és que durant aquests tres anys l'oposició ha estat capaç d'organitzar-se en base a propostes concretes. Fixant posicionaments en temes com els casos del Nucli Antic o Bosquet de Baixa-a-mar, la defensa de l'activitat cultural de la ciut...

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...

Escrit conjuntament amb Deborah Zimmerman, regidora de SOM VNG Potser pensàvem que eren qüestions de llibres d'història, que de la repressió política ja en podíem parlar en passat però resulta que la realitat és molt tossuda i li agrada treure'ns d'error. Durant els últims anys hem vist com participar en un piquet d'una vaga general et pot comportar anys de presó i tractament de terrorista, com fer una obra de titelles a l'aire lliure es pot convertir en un infern judicial, com les lletres de les cançons s'han convertit en delicte i evitar que la teva veïna es quedi sense casa un atemptat inadmissible . Segurament, en el temps on més evident és la corrupció de qui ens governa, on la podridura del sistema en el seu conjunt està a la vista de totes, és a les de baix a qui se'ns persegueix sense pietat, sense tallar-se res. El missatge que ens volen donar és evident: “no et fiquis en política (o només en la política que nosaltres et diguem) o acabaràs m...

Escrit conjuntament amb Marta Torres (coordinadora local ICV Vilanova) A ningú se li escapa que vivim uns temps intensos i complexos, carregats d’enormes dificultats i perills. La crisi econòmica, social i política que les de sempre ens han obligat a patir, ha fet saltar pels aires els elements fonamentals de la nostre societat, les necessitats comunes de la vida de la gent: empobriment general, normalització de la precarietat pèrdua de drets i llibertats, intervenció de les nostres institucions, amenaça autoritària,... En fi, ens estan robant la perspectiva de futur. És evident que necessitem resistència i resposta, i aquesta, sols pot generar-se des dels espais pròxims i quotidians de transformació, des de baix. Serà als nostres pobles i ciutats on podem donar el tomb, serà des dels espais de base on podrem canviar el full de ruta que ens volen imposar. Vilanova i la Geltrú pot esdevenir una ciutat per a la resposta, compromesa i capaç d’oferir una alternativa al bucle p...

S'ha trencat el govern a Vilanova i la Geltrú i no ha estat la tardor sinó la primavera qui ho ha vist. CIU -o com es vulguin dir- fa un balanç positiu de l'acció de govern, ha estat meravellós ens diuen, però per qüestions d'humanitat el pacte no podia continuar. Molts detalls de com s'ha gestionat el temps (perquè ara i no abans) i les formes d'aquesta ruptura es podrien analitzar però potser ens taparien el balanç pertinent, el que ara s'intenta tapar en vies del “ara no toca”. La sociovergència ha estat un fracàs, un pacte que no tenia sentit i només es justifica per la necessitat d'ocupar poder de dos grups en descomposició. PSC i CIU, brutalment hegemònics des de les primeres eleccions després del franquisme, veien com per primer cop entre les dues no sumaven ni majoria absoluta i decidien abraçar-se l'una amb l'altre. Hem viscut la crònica d'una mort anunciada, hem vist com durant aquest mandat el govern no ha fet política s...

Jo, com tanta gent, considero que l'1 d'octubre va ser un èxit sense precedents en quant a autoorganització popular i desobediència civil. Una fita on vam plantar llavors perquè brotin els pròxims anys (espero) i serà referència en qualsevol projecte transformador. Fa 6 mesos moltes no havíem dormit, havíem passat el dia buscant la manera que tothom pogués entrar a tots els col·legis, assegurant que cap es quedava buit per viure després una nit molt curta, amb temps just per relaxar (per dir-ho d'alguna manera) el cos una estona. Després, a les 5 del matí en dansa, arriben les urnes, el sistema informàtic que no va donar cap problema, les cues, les imatges gravades per sempre, témer que arribin a la teva ciutat, els nervis, la solidaritat entre desconegudes, el recompte, les abraçades... TOT. Vam seguir sumant fins al 3 d'octubre quan pràcticament cada municipi va viure la mobilització més gran de la seva història i es va unir molta més gent que no ...

  Escrit conjuntament amb Deborah Zimmerman   Amb l'aprovació en l'últim ple, la sociovergència ha trobat en la possibilitat de vendre la promesa d'un nou parc comercial l'oportunitat de rentar 4 anys de no-govern i l'absoluta falta de projecte per Vilanova i la Geltrú. Per aconseguir-ho, ha fet servir l'estratègia habitual: zero debat públic, zero debat polític, temps justos ("ara o mai") i apostar-ho tot a la pressió mediàtica sobre l'oposició a veure si tenen efecte, tot això acompanyat del xantatge emocional que ja ningú es creu, el que serà la signatura d'aquest mandat. Milionada d'inversió, centenars de llocs de treball "directes" (es diu així per deixar caure que indirectament se'n poden crear més), millores en la xarxa de comunicació... D'una ciutat feta un nyap passarem a ser l'enveja de tot el món! Inclús tenim les veïnes (millor dit, al govern) de San...

 Article signat amb Juanma Rodríguez La política municipal, com la catalana, ha entrat en un situació de bloqueig de la que no se’n veu sortida possible en el futur més immediat. De la catalana poc escriurem que no s’hagi escrit ja, totes hem vist com ni el millor equip de guionistes de Hollywood seria capaç de dissenyar una trama com la que hem viscut els últims anys, amb etapes passades que ressusciten, actors oblidats que tornen i girs argumentals que ho mantenen sempre tot en tensió (això sí, sense avançar massa després). La política municipal vilanovina, però, és una espècie de rèplica en petit, una espècie de grup de teatre amateur, una banda tribut que versiona cançons a la seva manera i sense gaire traça. Al guió per Vilanova i la Geltrú no apareixen grans trames (que es podria), hi ha uns personatges més grisos i els “guionistes” no s’esforcen massa en que ningú ens segueixi amb interès. Veiem com, per exemple, les ordenances fiscals i els pressupost...