MIRADA DES DE BAIX

Quan un defensa la democràcia no es pot permetre viure en una societat on hi ha ciutadans de primera o de segona. Provenim segurament de la legislatura més desatrossa de la democràcia pel que fa a la pèrdua de drets: mai s’havia destruït tant i tan ràpid com ens aquests últims anys. Des de les reformes laborals vingudes des de Madrid (recolzades per CIU) fins a les retallades en tots els serveis públics provinents de Moncloa i, sobretot, de la Generalitat. Hem passat per una crisi de la qual ningú se’n fa responsable, que sembla un fenomen meteorològic que ha arribat sol i que, per tant, també s’anirà sol; un crisi no només econòmica, sinó política i social també. Vergonya fa veure com l’han aprofitat per radicalitzar les seves polítiques neoliberals i destruir l’Estat del Benestar. Hem observat impotents com es privatitzava la sanitat catalana, com les aules de les escoles passaven a ser un magatzem d’infants, com la llei de dependència perdia tot el seu sentit i com s’abandonava...

Després d’aquests dies, on no hem parat de rebre felicitacions per els resultats electorals, desitjos de bona sort i missatges esperançats, s’imposa el aturar-nos un moment a reflexionar sobre les diferents conseqüències del passat diumenge 24 de maig: Valorem molt positivament tota l’experiència que ens ha portat l’aventura de formar una agrupació d’electors com és Som VNG. Ens vam proposar fer política d'una manera nova i distinta i li hem preguntat als nostres veïns si estaven d'acord, si ens donaven el seu aval per emprendre aquest camí i vam aconseguir que 1800 persones donessin suport al nostre projecte amb la seva signatura. Ho veiem com un èxit no només nostre, sinó de tota la ciutat, que ha demostrat una maduresa democràtica i unes ganes de participació dignes de ser envejades a molts altres llocs. Ara bé, el fet d'haver pogut fer una valoració del suport amb què comptàvem prèvia als comicis, no ens inhibeix de continuar preguntant-nos per què la normativa...

El ja ben estrenat 2015 serà, sens dubte, un “any electoral”. Després d’un any on la tendència ha estat evitar consultar per sobre de tot, passem a votar en tots els àmbits possibles: local, autonòmic i estatal. En el cas dels vilanovins i vilanovines, comencem per escollir la representació més propera el 24 de maig, amb les eleccions del nostre Ajuntament, i es pot palpar que aquesta vegada hi ha quelcom diferent a l’ambient. El canvi de cromos ja no serveix, els veïns i veïnes s’informen i es pregunten perquè serveix un govern d’un color o altre, apareixen ciutadans i ciutadanes organitzant-se.... res serà igual. Han passat els 4 anys d’aquesta legislatura, 4 anys en què la nostra ciutat ha continuat essent colpejada per l’anomenada “crisi”, aquesta de la que ningú se’n fa responsable. Mentre els missatge rebuts és que vivíem per sobre de les nostres possibilitats, aquesta legislatura ens ha portat a una població empobrida, amb les xifres d’atur de la ciutat marcant màxims histò...

Una de les màximes que sempre hem acceptat és que els pensaments radicals son propis d’una edat, que conforme un va avançant en el seu procés de maduració va moderant la seva manera d’entendre el món, acceptant millor les diverses realitats que l’envolten. Em fa especial gràcia quan persones de certa edat, votants de la dreta liberal (poseu els partits que vulgueu com exemple) que et miren amb ulls nostàlgics mentre pensen “jo de jove també votava tal, creia tal....”. Es veu que si no et dones pressa a canviar aquest mon resulta que és ell el que s’encarrega de canviar-te a tu. Aquesta teoria està molt impregnada dins la nostra imaginació col·lectiva i per mi té un significat molt clar. Iguala els pensament més “idealistes” amb ser un immadur. Només als immadurs se’ls acudeix defensar una renta bàsica universal, de gran veus que això és molt difícil i ho descartes; només a un immadur creu que la seva ciutat ha de poder votar sobre el seu ordenament urbanístic, algú assenyat sap qu...

Diumenge per mi va ser un dia emocionant. No només vaig utilitzar un micròfon per primera vegada (presentàvem el conse ll ciutadà de Podem VNG, del que sóc un dels 3 portaveus) davant d’una sala plena de gent i d’il·lusió, sinó que també vam veure com aquesta il·lusió es movia pel Mediterrani i Syriza guanyava les eleccions de Grècia quedant-se a les portes de la majoria absoluta. Al sortir el nou govern de Syriza han esdevingut diferents reaccions. Personalment sé que si vull seguir la realitat política a Grècia a partir d’ara hauré d’aprendre l’idioma, ja que dubto molt que aquí arribi cap noticia sense estar excessivament cuinada, hi ha massa en joc com perquè ara la veritat ens destrossi el joc. A més, sabem que ara mateix Grècia s’ha convertit en l’enemic número 1 de tots els defensors del “sistema” així que preparem-nos pel que ve, perquè potser demà (o demà passat) viurem la mateixa situació. Curiosament, la primera notícia de la que ens fet ressò és la falta de dones e...

Últimament, degut als últims esdeveniments pels que he passat, li dono moltes voltes al concepte de “representar”. M’ha tocat formar part del Consell Ciutadà de PODEM VNG, a més com a portaveu i, per tant, es podria dir que soc representant de tots els simpatitzants de PODEM dins de la ciutat (o de tots els ciutadans, segons com es miri); cosa que, a la meva manera de veure-ho, em comporta una responsabilitat de cara a la meva “llibertat d’expressió”. No és que ja no pugui expressar les meves opinions, penso seguir fent-ho sense cap tipus de dubte, però tinc que preveure que molts poden entendre que no és la meva opinió el que expresso, sinó les idees d’altres. Que vol dir això? Doncs que a part de propietari de les meves idees ara sóc portador d’opinions comunes, gestor d’ideologia per dir-ho d’alguna manera, i com jo, tots els meus companys del Consell Ciutadà (ja no parlem de l’Iván, el Secretari General). Representar vol dir actuar, té un punt de ficció. És molt possible que...