MIRADA DES DE BAIX

S'ha trencat el govern a Vilanova i la Geltrú i no ha estat la tardor sinó la primavera qui ho ha vist. CIU -o com es vulguin dir- fa un balanç positiu de l'acció de govern, ha estat meravellós ens diuen, però per qüestions d'humanitat el pacte no podia continuar. Molts detalls de com s'ha gestionat el temps (perquè ara i no abans) i les formes d'aquesta ruptura es podrien analitzar però potser ens taparien el balanç pertinent, el que ara s'intenta tapar en vies del “ara no toca”. La sociovergència ha estat un fracàs, un pacte que no tenia sentit i només es justifica per la necessitat d'ocupar poder de dos grups en descomposició. PSC i CIU, brutalment hegemònics des de les primeres eleccions després del franquisme, veien com per primer cop entre les dues no sumaven ni majoria absoluta i decidien abraçar-se l'una amb l'altre. Hem viscut la crònica d'una mort anunciada, hem vist com durant aquest mandat el govern no ha fet política s...

Jo, com tanta gent, considero que l'1 d'octubre va ser un èxit sense precedents en quant a autoorganització popular i desobediència civil. Una fita on vam plantar llavors perquè brotin els pròxims anys (espero) i serà referència en qualsevol projecte transformador. Fa 6 mesos moltes no havíem dormit, havíem passat el dia buscant la manera que tothom pogués entrar a tots els col·legis, assegurant que cap es quedava buit per viure després una nit molt curta, amb temps just per relaxar (per dir-ho d'alguna manera) el cos una estona. Després, a les 5 del matí en dansa, arriben les urnes, el sistema informàtic que no va donar cap problema, les cues, les imatges gravades per sempre, témer que arribin a la teva ciutat, els nervis, la solidaritat entre desconegudes, el recompte, les abraçades... TOT. Vam seguir sumant fins al 3 d'octubre quan pràcticament cada municipi va viure la mobilització més gran de la seva història i es va unir molta més gent que no ...