Una ciutat la conformen les persones que hi habiten i participen del teixit del poble, però per habitar-hi calen cases, llocs on es construeix una llar, un espai de confort, intimitat i cura on les persones creen el seu projecte de vida i el nodreixen. I les institucions municipals són les garants de proporcionar aquestes cases, a través de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. A Vilanova i la Geltrú anem ben mancades de polítiques d’habitatge social. Malgrat no es disposen de dades actualitzades es pot afirmar que a la nostra ciutat el parc públic de lloguer representa el 0,91% del parc d’habitatges , mentre que a Barcelona representa un 1,5%, ambdós molt lluny del 15% o 20% dels estàndards europeus. Fent una avaluació per anys i amb el criteri del 15% marcat per la Llei catalana 18/2007 del dret a l’habitatge, l’any 2009 Vilanova i la Geltrú hauria d'haber comptat amb un parc d’habitatges per destinar a polítiques socia...
Reflexions sorgides de la militància de base, l'experiència a les institucions i el contacte amb la gent