MIRADA DES DE BAIX

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

  Signat amb Juanma Rodríguez La crisi provocada pel nou coronavirus no només està portant noves realitats sinó també un nou llenguatge, potser no tan nou però sí poc utilitzat en la política. Es parla de nova normalitat, de desescalada, de reconstrucció. És en aquesta última expressió que ens volem aturar, fugint del debat terminològic, perquè en debatre sobre quina reconstrucció o com recuperem la normalitat social i econòmica anteriors a la pandèmia, podem estar cometent un error des del principi. Es parteix d’una premissa errònia que ens pot portar a un desastre encara pitjor doncs quan un model es demostra equivocat, seguir-hi apostant és cosa de bojos. Ens expliquem. Posant com exemple concret el que serà segurament el sector més castigat: el turisme. Ha representat el flotador salvavides d’una economia castigada per la crisi de 2008. Alguns ja avisàvem que no podíem posar tots els ous en una única cistella, i molt menys en un...

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...