Article signat amb Juanma Rodríguez La política municipal, com la catalana, ha entrat en un situació de bloqueig de la que no se’n veu sortida possible en el futur més immediat. De la catalana poc escriurem que no s’hagi escrit ja, totes hem vist com ni el millor equip de guionistes de Hollywood seria capaç de dissenyar una trama com la que hem viscut els últims anys, amb etapes passades que ressusciten, actors oblidats que tornen i girs argumentals que ho mantenen sempre tot en tensió (això sí, sense avançar massa després). La política municipal vilanovina, però, és una espècie de rèplica en petit, una espècie de grup de teatre amateur, una banda tribut que versiona cançons a la seva manera i sense gaire traça. Al guió per Vilanova i la Geltrú no apareixen grans trames (que es podria), hi ha uns personatges més grisos i els “guionistes” no s’esforcen massa en que ningú ens segueixi amb interès. Veiem com, per exemple, les ordenances fiscals i els pressupost...
Reflexions sorgides de la militància de base, l'experiència a les institucions i el contacte amb la gent