MIRADA DES DE BAIX

Cal llegir el moment polític que estem vivint. Un moment de clarobscurs. Un moment en el que hi conviuen monstres i esperances. Ara mateix de monstres en podem veure uns quants, des dels fantasmes de la xenofòbia i l’odi expandint-se per Europa fins a les elits que ens governen tan disposades a treure’ns-ho tot. Estem veient com la crisi s’ha emportat per davant infinitat de drets aconseguits després de moltes lluites, com davant la necessitat de protegir privilegis no hi ha hagut cap mirament en tocar sanitat, educació, drets laborals i tot el que fes falta. En aquest moment, una de les majors derrotes a les que ens enfrontem és la normalització de la precarietat, acostumar-nos a que no hi ha res més a fer i resignar-nos a la nostra sort. Per sort, sempre hi ha qui no es resigna. Durant aquests temps, hem vist com la lluita al carrer cobrava més sentit cada dia que passa. L’allau dels primers desnonaments davant l’estafa de les hipoteques va provocar que les veïnes de les ciutat...

Signat amb Deborah Zimmerman . Una de les pràctiques més menyspreables en política és la quantitat de recursos que es destinen a mentir. Ho podem emmascarar com “comunicació institucional” o com “publicitat”, és igual, el cas és que un dels trets més característics de la política rància, vella i dolenta, és interpretar la realitat a base d’informes que sempre expliquen que el govern ho fa tot el millor que es pot, fugir de qualsevol autocrítica, comunicar només allò que afavoreix i evadir el debat profund. L'evidència més clara i recent que podem trobar a la nostra ciutat ha estat omplir la  els nostres carrers amb cartells de gent somrient feliç, mentre la realitat és ben diferent. La realitat és estar acostumats a veure gent rebuscant alguna cosa per menjar entre les escombraries dels contenidors. El contrast és aclaparador. Hi ha una distància abismal entre el que ens expliquen les institucions i la realitat que viuen les veïnes, que dia rere dia són testimonis...

Signat amb Juanma Rodríguez. Aquests primers dies de juliol seran recordats, o potser no, per una decisió política. Tant Catalunya En Comú com Podem van prendre una posició semblant sobre l’1 d’octubre, amb els seus mètodes i els seus respectius debats. Les reaccions per part de cert independentisme van ser contundents, arribant en alguns casos a fer servir expressions totalment desafortunades. No ens pararem a analitzar aquesta reacció, ni el perquè, sinó a plantejar certs dubtes. Primer de tot cal deixar una cosa clara, a dia d’avui tots el posicionaments sobre el referèndum son teòrics. Per què? Molt fàcil, perquè la convocatòria d’aquest també ho és. Per molts actes i escenificacions (potser necessàries, no direm que no) que es facin, a dia d’avui cap organisme ha convocat res de manera formal, així que fins i tot les amenaces que ens arriben pel pont aeri c...