MIRADA DES DE BAIX

Quan un defensa la democràcia no es pot permetre viure en una societat on hi ha ciutadans de primera o de segona. Provenim segurament de la legislatura més desatrossa de la democràcia pel que fa a la pèrdua de drets: mai s’havia destruït tant i tan ràpid com ens aquests últims anys. Des de les reformes laborals vingudes des de Madrid (recolzades per CIU) fins a les retallades en tots els serveis públics provinents de Moncloa i, sobretot, de la Generalitat. Hem passat per una crisi de la qual ningú se’n fa responsable, que sembla un fenomen meteorològic que ha arribat sol i que, per tant, també s’anirà sol; un crisi no només econòmica, sinó política i social també. Vergonya fa veure com l’han aprofitat per radicalitzar les seves polítiques neoliberals i destruir l’Estat del Benestar. Hem observat impotents com es privatitzava la sanitat catalana, com les aules de les escoles passaven a ser un magatzem d’infants, com la llei de dependència perdia tot el seu sentit i com s’abandonava...