MIRADA DES DE BAIX

La mort del govern sociovergent vilanoví hauria d’haver significat una possibilitat per fer un gir a les polítiques dutes a termes durant dècades pels de sempre i començar a construir una nova manera de fer la nostra ciutat. Tot i que des de la sortida de les dues membres de la desapareguda Unió del govern, han aguantat posicions (tensions de la tardor-hivern catalanes incloses) fins que ha arribat el moment d'inaugurar la campanya electoral i han començat els focs artificials, en forma de candidatura patriòtica, mentre s’obvia que s’ha governat amb el PSC del 155 durant tres anys. Hi ha un element en la història que s'obvia fàcil, que algunes necessiten oblidar i que ningú el recordi, i és que durant aquests tres anys l'oposició ha estat capaç d'organitzar-se en base a propostes concretes. Fixant posicionaments en temes com els casos del Nucli Antic o Bosquet de Baixa-a-mar, la defensa de l'activitat cultural de la ciut...

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...