Quan un defensa la democràcia no es pot permetre viure en una societat on hi ha ciutadans de primera o de segona. Provenim segurament de la legislatura més desatrossa de la democràcia pel que fa a la pèrdua de drets: mai s’havia destruït tant i tan ràpid com ens aquests últims anys. Des de les reformes laborals vingudes des de Madrid (recolzades per CIU) fins a les retallades en tots els serveis públics provinents de Moncloa i, sobretot, de la Generalitat.
Hem passat per una crisi de la qual ningú se’n fa responsable, que sembla un fenomen meteorològic que ha arribat sol i que, per tant, també s’anirà sol; un crisi no només econòmica, sinó política i social també. Vergonya fa veure com l’han aprofitat per radicalitzar les seves polítiques neoliberals i destruir l’Estat del Benestar. Hem observat impotents com es privatitzava la sanitat catalana, com les aules de les escoles passaven a ser un magatzem d’infants, com la llei de dependència perdia tot el seu sentit i com s’abandonava a la seva sort a les classes populars del nostre país. Llistes d’espera infinites pensades perquè la gent desaparegui abans d’arribar-li el torn, xifres de malnutrició infantil escandaloses, la nostra gent gran apagant-se a casa sense cap tipus d’ajuda, una sanitat que deixa de ser universal.... S’ha de dir prou!
Té sentit mantenir una democràcia d’esquenes a la gent? En l’actual situació de desigualtat que vivim, on per alguns és molt fàcil comprar les voluntats d’uns altres, té sentit tot plegat? Si la pedra en la que es recolza la democràcia és que totes les persones tinguin el mateix poder de decisió no podem permetre l’enorme desigualtat social amb què vivim. Cal un govern que es posi d’una vegada a costat de la seva gent, que deixi de defensar interessos dels poders econòmics, d’unes elits que a la llarga acaben governant sense que ningú les hagi votat per res. El nostre país és la nostra gent i per tant proposem un rescat ciutadà que reverteixi la situació d’emergència social en la qual estem immersos, que garanteixi els drets socials bàsics que deurien ser irrenunciables per qualsevol societat.
En aquestes eleccions, podem seguir escollint candidatures que veuen la justícia social com un tema de caritat, quelcom a fer quan l’economia va bé i hi ha “sobres”. O podem per fi decidir posar les institucions al servei de la ciutadania, recuperant totes les retallades que s’han fet a sanitat, educació, serveis socials, dependència; tornar a donar-li sentit a les nostres institucions. Quina és la funció de les institucions sinó la de garantir el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes? Recuperem les nostres institucions, ningú té dret a posar-les al servei de qualsevol altra cosa que no sigui la gent!
Seguirem pel camí de les ciutats i municipis guanyats pel canvi, no tenim por d’assumir riscos. Qualsevol govern que no presenti com a prioritat lluitar contra una situació d’emergència com actual és un irresponsable i per tant es comprometem a dur a terme les nostres propostes de rescat ciutadà durant els primers dies de govern. Volem recuperar aquesta Catalunya oblidada, silenciada, abandonada a la seva sort i tornar-li la seva dignitat. Ja hi ha suficients exemples de que el canvi és possible, que davant les polítiques del “ara no toca” o “això no es pot” ens plantem davant reivindicant la justícia social. E temps de la frustració ha acabat, podem tornar a votar amb il·lusió perquè ara, més que mai, el canvi és possible. Ara, més que mai, SÍ QUE ES POT.
Comentarios
Publicar un comentario