Ir al contenido principal

La Catalunya De La Gent

Quan un defensa la democràcia no es pot permetre viure en una societat on hi ha ciutadans de primera o de segona. Provenim segurament de la legislatura més desatrossa de la democràcia pel que fa a la pèrdua de drets: mai s’havia destruït tant i tan ràpid com ens aquests últims anys. Des de les reformes laborals vingudes des de Madrid (recolzades per CIU) fins a les retallades en tots els serveis públics provinents de Moncloa i, sobretot, de la Generalitat.

Hem passat per una crisi de la qual ningú se’n fa responsable, que sembla un fenomen meteorològic que ha arribat sol i que, per tant, també s’anirà sol; un crisi no només econòmica, sinó política i social també. Vergonya fa veure com l’han aprofitat per radicalitzar les seves polítiques neoliberals i destruir l’Estat del Benestar. Hem observat impotents com es privatitzava la sanitat catalana, com les aules de les escoles passaven a ser un magatzem d’infants, com la llei de dependència perdia tot el seu sentit i com s’abandonava a la seva sort a les classes populars del nostre país. Llistes d’espera infinites pensades perquè la gent desaparegui abans d’arribar-li el torn, xifres de malnutrició infantil escandaloses, la nostra gent gran apagant-se a casa sense cap tipus d’ajuda, una sanitat que deixa de ser universal.... S’ha de dir prou!

Té sentit mantenir una democràcia d’esquenes a la gent? En l’actual situació de desigualtat que vivim, on per alguns és molt fàcil comprar les voluntats d’uns altres, té sentit tot plegat? Si la pedra en la que es recolza la democràcia és que totes les persones tinguin el mateix poder de decisió no podem permetre l’enorme desigualtat social amb què vivim. Cal un govern que es posi d’una vegada a costat de la seva gent, que deixi de defensar interessos dels poders econòmics, d’unes elits que a la llarga acaben governant sense que ningú les hagi votat per res. El nostre país és la nostra gent i per tant proposem un rescat ciutadà que reverteixi la situació d’emergència social en la qual estem immersos, que garanteixi els drets socials bàsics que deurien ser irrenunciables per qualsevol societat.
En aquestes eleccions, podem seguir escollint candidatures que veuen la justícia social com un tema de caritat, quelcom a fer quan l’economia va bé i hi ha “sobres”. O podem per fi decidir posar les institucions al servei de la ciutadania, recuperant totes les retallades que s’han fet a sanitat, educació, serveis socials, dependència; tornar a donar-li sentit a les nostres institucions. Quina és la funció de les institucions sinó la de garantir el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes? Recuperem les nostres institucions, ningú té dret a posar-les al servei de qualsevol altra cosa que no sigui la gent!

Seguirem pel camí de les ciutats i municipis guanyats pel canvi, no tenim por d’assumir riscos. Qualsevol govern que no presenti com a prioritat lluitar contra una situació d’emergència com actual és un irresponsable i per tant es comprometem a dur a terme les nostres propostes de rescat ciutadà durant els primers dies de govern. Volem recuperar aquesta Catalunya oblidada, silenciada, abandonada a la seva sort i tornar-li la seva dignitat. Ja hi ha suficients exemples de que el canvi és possible, que davant les polítiques del “ara no toca” o “això no es pot” ens plantem davant reivindicant la justícia social. E temps de la frustració ha acabat, podem tornar a votar amb il·lusió perquè ara, més que mai, el canvi és possible. Ara, més que mai, SÍ QUE ES POT.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...