NOSTRA

El ja ben estrenat 2015 serà, sens dubte, un “any electoral”. Després d’un any on la tendència ha estat evitar consultar per sobre de tot, passem a votar en tots els àmbits possibles: local, autonòmic i estatal. En el cas dels vilanovins i vilanovines, comencem per escollir la representació més propera el 24 de maig, amb les eleccions del nostre Ajuntament, i es pot palpar que aquesta vegada hi ha quelcom diferent a l’ambient. El canvi de cromos ja no serveix, els veïns i veïnes s’informen i es pregunten perquè serveix un govern d’un color o altre, apareixen ciutadans i ciutadanes organitzant-se.... res serà igual.

Han passat els 4 anys d’aquesta legislatura, 4 anys en què la nostra ciutat ha continuat essent colpejada per l’anomenada “crisi”, aquesta de la que ningú se’n fa responsable. Mentre els missatge rebuts és que vivíem per sobre de les nostres possibilitats, aquesta legislatura ens ha portat a una població empobrida, amb les xifres d’atur de la ciutat marcant màxims històrics, amb un desnonament diari a la comarca seguits de l’ocupació il·legal d’habitatges com única alternativa (recordem quan això només era un problema d’antisistemes o del jovent), amb situacions laborals, sanitàries o educatives precàries, amb famílies senceres sense cap tipus d’ingrés, obligades a viure de la caritat, etc. La llista de dificultats dels vilanovins i vilanovines se’ns fa inacabable i, mentrestant, observem que des del Ple municipal no ens arriben solucions efectives immediates, que la protecció i la distribució equitativa de recursos que se li suposa a l’Administració (i que paguem amb els nostres impostos i sostenim amb els nostres vots), tampoc arriba on ha d’arribar; i que, per una autèntica situació d’emergència social, són els veïns i veïnes de Vilanova i la Geltrú, des d’una genuïna organització ciutadana, els que estan fent tota aquesta feina social que pertocaria al Consistori.

Tenim l’exemple de la PAH Garraf, aturant desnonaments i aconseguint pisos per a les famílies, però també veiem com els Iaioflautes i la Marea Pensionista defensen les pensions (presents i futures) o com els de SOS Garraf exigeixen una educació pública de qualitat... Recordem aquells discursos de no fa massa on se’ns descrivia Vilanova i la Geltrú com una ciutat adormida, que no es movia, sense solidaritat veïnal. Doncs això també ha canviat, ara tenim una ciutat que actua, que no necessita demanar permís per protegir-se, que pensa per si sola, que s’ha fet gran.

Fins ara també ha estat impossible canviar res des de la mateixa política, tot s’ha limitat a alternar colors o sigles, però amb les mateixes prioritats partidistes a l’hora de prendre decisions (o de no prendre’n, que pot ser pitjor), sense consultar els afectats per aquestes decisions ni preveure o responsabilitzar-se de les conseqüències. Però des que ens vam indignar a les places, ha quedat clar que no hi ha prou democràcia, que la població s’ha fet gran i que vol deixar de ser tutelada. Hi ha qui ho ha llegit i s’ha adaptat a la nova realitat i també hi ha qui se’n manté indiferent i segueix venent el mateix fum com si fos aire pur. “Que hi ha un programa electoral que no es respecta? I què? Si ningú se’l llegeix!”.

Doncs bé, hem despertat i ens fem moltes preguntes: és possible que algú que porta més de 20 anys de regidor defensi quelcom més que el seu lloc de treball? Què passa quan els interessos ciutadans i els de partit es confronten? I els dels poders econòmics que controlen els partits?... Com s’acaba amb això? És possible crear una candidatura ciutadana que no es converteixi en un partit més? Com ens assegurem que aquesta candidatura serà nostra? En aquesta primera cita electoral amb la que ens trobarem tots i totes, ens toca fer-nos una reflexió: escollim l’opció menys dolenta o donem forma a una que sigui nostra?

Per bé o per mal, el temps i l’experiència ha demostrat que la política, la bona política, entesa com l’administració equitativa dels recursos públics pel bé de la ciutadania, la que persegueix la desigualtat social, la que no entén de discriminacions, la que no s’olvida de ningú, aquesta, o la fem nosaltres o ningú la farà, faran política a costa nostra. La classe política, en tots els seus àmbits territorials, no s’ha cansat de demostrar-ho. Podem votar cada 4 anys, però el dia després de deixar la butlleta ja ningú ens representa com cal, només els preocupem el darrer any de legislatura, quan es parla d’intenció de vot. Aquest 2015 es preveu que les cartes d’amor que ens enviïn siguin èpiques, perquè, al cap i a la fi, tot segueixi igual, amb el poder repartit entre més o menys els de sempre.

La millor manera de fer que una idea millori o es dugui a terme és ser-ne partícip i ara ens toca decidir què volem per Vilanova i la Geltrú: seguir confiant en la representativitat dels partits o fer una candidatura nostra, que es dediqui exclusivament per la ciutat, que no pugui ser controlada per ningú extern a ella. Participem, donem-li forma, escollim el programa, triem els candidats i candidates, creem nosaltres tota la llista, comprometem-nos amb la nostra ciutat, defensem-la de qui la veu amb oportunisme i posem-la al servei de qui l’ha sostingut sempre i de qui li pertany, la ciutadania.

Escriure unes paraules és fàcil i parlar d’intencions també, així que ara toca donar exemple. Els i les components de Podem VNG renunciem a ser un partit municipal, volem que hi hagi una candidatura genuïna per Vilanova, que decideixi el seu nom i les seves formes, que triï i es preocupi pel canvi social a la nostra ciutat. Volem una candidatura participativa, autònoma i dedicada a la nostra ciutat, no a interessos aliens. És per això que convidem a tots els veïns i veïnes que comparteixin aquesta visió a participar de la seva creació i a col·laborar en el que cadascú i cadascuna de nosaltres bonament sàpiga o pugui fer. Molts de nosaltres compartim aquestes inquietuds i propostes tots els dissabtes fins les eleccions. Perquè, per recuperar la nostra ciutat, els ciutadans i ciutadanes hem de demostrar que Vilanova i la Geltrú és nostra! Participa!