Una pausa, una reflexió i una decisió

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir representació, i no només hi vam entrar, sinó que vam treure gairebé 2000 vots i vam arribar al ple amb 2 regidores (sense comptar amb certa candidatura pirata que no vull recordar).

En aquests tres anys hem après molt del que és realment la institució, la imatge que teníem d’aparell burocràtic que oblida les persones i es volca en qui té més no només s’ha confirmat, sinó que hem vist com és encara pitjor del que ens podíem imaginar. Tot i això, amb molt d'esforç hem aconseguit que les problemàtiques de la Vilanova real hi siguin ben presents, no només a través de la nostra acció sinó facilitant que les veïnes organitzades puguin entrar a parlar per si mateixes, sense tuteles. Hem punxat la bombolla on vivien alguns dins l’Ajuntament i sabem que això molesta. Molesta molt a aquelles que han fet carrera de no escoltar i sense lamentar-ho gens ni mica, us seguirem molestant tot el que faci falta.

També ha fet tres anys (una miqueta més) que em van escollir per ser cap de llista. Sempre he pensat que, excepte les persones que lluiten a diari sense esgotar-se i sense demanar res a canvi, tothom és prescindible i què les que ens toca passar temps a les institucions ho som més que ningú. Sincerament, el meu primer plantejament quan vaig sortir escollit era “liderar” (afegiu-hi una infinitat més de cometes) el projecte només durant aquests quatre anys i després col·laborar des de baix com qualsevol companya. Pensava i segueixo pensant que realment qui mana és l’assemblea i, d'això n'estic especialment orgullós, ho hem aplicat estrictament durant aquests tres anys. Cap decisió s’ha pres sense debatre, sense escoltar a tothom, sense que tothom pogués parlar, dir la seva i votar. Funcionant així no només no hem perdut agilitat (aquell vell mantra de “cal ser pràctics”) sinó que les nostres decisions sempre han estat reflexionades i compartides, també qui no ha estat d'acord amb el posicionament final ha pogut fer seu el debat i dir la seva, sempre.

Arriba el moment de tancar aquesta etapa, aturar-nos una mica, reflexionar i prendre decisions. Nosaltres ja vam néixer com a projecte que barrejava moltes sensibilitats i procedències diverses i això ens ha confirmat que aquest camí no només funciona, sinó que treballar així ens fan més fortes, ens permet créixer. Volem anar a més, ser-hi més gent i més sensibilitats, fer-nos més grans, adquirir més força i més capacitat, anar a per totes. Hem observat en diferents àmbits que quan anem juntes les que entenem que ens cal un gir total de polítiques, obrir totes les portes, posar-nos al servei de la gent i organitzar-nos totes perquè ningú faci política per nosaltres; hem guanyat, podem guanyar. També hem vist com la ciutat necessita un govern ferm amb els poderosos i que cuidi de la gent humil i treballadora, l'emergència social provocada pels voltors no s'acaba i no s'acabarà mentre hi hagi govern per les elits i d'esquena a la ciutadania, mentre segueixin manant els que volen un poble callat, tímid i atemorit. Cal, de forma urgent, fer un pas endavant.

Després de molts debats, molta reflexió i intercanvis ens disposem a fer aquest pas endavant, ja estem treballant per unificar espais i llençar un projecte guanyador, unitari i radicalment obert a totes les veïnes de Vilanova i la Geltrú. Aquests dies, companyes dels diferents espais m'ha fet una reflexió i una petició concreta: creuen que la tasca feta durant aquests últims quatres anys ha de tenir continuïtat i volen que sigui el pròxim alcalde de Vilanova i la Geltrú. Sempre he tingut molt clar que la meva participació en política institucional no era del tot una decisió personal, que la funció dels que estem en un plenari és respondre a projectes col·lectius i fugir de personalismes que acaben segrestant la política al servei de la gent. És per això que després de donar-li més de mil voltes, he decidit fer cas a les companyes i posar-me a disposició de l'assemblea per assaltar l'alcaldia. Tenint molt clar que això no és per mi ni ho pot fer cap individualitat, ni de conya, serà a través de construir un equip plural, divers, amb ganes de transformar la ciutat, que tothom es pugui fer seu i sentir-s'hi representada. L'última paraula, no ho podem entendre d'una altra manera, en mans de la gent.

Se'ns gira feina, anem a per totes!


Enver Aznar Méndez,
formigueta