Ir al contenido principal

Comença el canvi

Després d’aquests dies, on no hem parat de rebre felicitacions per els resultats electorals, desitjos de bona sort i missatges esperançats, s’imposa el aturar-nos un moment a reflexionar sobre les diferents conseqüències del passat diumenge 24 de maig:

Valorem molt positivament tota l’experiència que ens ha portat l’aventura de formar una agrupació d’electors com és Som VNG. Ens vam proposar fer política d'una manera nova i distinta i li hem preguntat als nostres veïns si estaven d'acord, si ens donaven el seu aval per emprendre aquest camí i vam aconseguir que 1800 persones donessin suport al nostre projecte amb la seva signatura. Ho veiem com un èxit no només nostre, sinó de tota la ciutat, que ha demostrat una maduresa democràtica i unes ganes de participació dignes de ser envejades a molts altres llocs.

Ara bé, el fet d'haver pogut fer una valoració del suport amb què comptàvem prèvia als comicis, no ens inhibeix de continuar preguntant-nos per què la normativa vigent dificulta de manera tan clara la participació en les eleccions als que es troben fora del joc dels partits polítics. Hem comptat amb tan sols 20 dies per aconseguir un mínim de 1.500 signatures, acompanyades de les fotocòpies dels DNI de les persones que ens van avalar. Vam haver de fer-les validar pel secretari de l'Ajuntament abans de poder presentar-les a la Junta Electoral de la zona, acceptant amb impotència que algunes s'invalidessin perquè les fotocòpies no estaven prou clares o perquè algun signant estava censat en una ciutat veïna... Ha estat un esforç superlatiu i no podem deixar de pensar que aquestes normes només persegueixen dissuadir projectes com el nostre. Estem molt satisfets d'haver vençut aquestes dificultats amb els escassos recursos amb què hem comptat, però continuem reflexionant sobre els veritables objectius que persegueixen i justifiquen aquestes exigències.

Com no, ens va tocar fer campanya com tots els altres, però d'una manera molt diferent. No disposàvem de cap pressupost, però vam ser capaços de treure-li el millor partit als nostres recursos: la imaginació, l'esforç i la modesta aportació econòmica dels nostres voluntaris i simpatitzants, que ens va permetre arribar a més gent, comunicar als nostres veïns nostra voluntat de canvi , i posar-li veu i lletra als desitjos de molts dels nostres ciutadans. En aquest punt no volem deixar de comentar la nostra inquietud sobre la injusta situació en què es troben totes les candidatures que no tenen representació al consistori davant de la decisió dels mitjans públics de comunicació de no cedir-lis espais de propaganda electoral, quan la realitat és que aquests mitjans estan subvencionats pels impostos que paguem tots els ciutadans en igualtat de condicions. Sense dubtes hem de reflexionar també sobre aquest tema, de cara als futurs comicis.

Continuant amb el "recompte" dels pals que es van travessar a les nostres rodes, és impossible oblidar-nos de la presència de la llista fantasma que va tenyir d'engany el desenvolupament sencer de la campanya i no va parar ni tan sols el dia dels comicis. Interpretem que els vots que es van dur a costa de la confusió de la gent que arribava amb il·lusió a les taules, buscant la papereta que s'identificava amb la marca que alguna vegada fos la de l'agrupació encapçalada per Ada Colau a Barcelona i l'esperit del qual reflectia a la nostra ciutat en la candidatura de Som VNG, s'hi haurien sumat als nostres suports si existissin mecanismes democràtics que impedissin que aquestes mentides puguin tergiversar els processos amb la facilitat de la que van disposar. Hem patit en la nostra pell l'obstinació de l'oficialisme estatal en evitar la seva pròpia desbancada, però estem orgullosos d'haver sortit airosos d'aquesta pulseada, encara que és just reconèixer que ens han fet mossa, els 800 vots dels veïns que els van triar creient que ens votaven a nosaltres, segurament ens hagués permès assolir una representació més contundent al ple.

Cal parlar també sobre la participació dels nostres veïns en la jornada del 24 M. Tot i la pujada respecte els comicis de 2011, un 56% enfront del 52% de llavors, un 4% d'increment no pot ser veure com un èxit en una societat democràtica. Cal entendre perquè patim aquesta forta abstenció, perquè tanta gent no troba sentit al fet d’anar a votar. Caldria fer una anàlisi des de tots els grups per veure primer quines són les causes. Nosaltres entenem que després de dècades de promeses electorals incomplides no podem esperar que la ciutadania segueixi confiant, cal donar un gir a les pràctiques democràtiques que ens han portat fins aquí per recuperar el crèdit perdut, i cal fer fora de les institucions a tots aquells que dia a dia treballen per allunyar-les més i més de la gent. Dins la nostra experiència en aquests comicis, ens ha fet molta il·lusió la gran quantitat de persones que no amagaven el seu vot, que senyalaven la nostra butlleta amb orgull i feien públic quina era la seva opció amb un somriure. Frases com “és el primer cop que voto, gràcies,” “no votava des de el 83 i ara hi torno”, “fins que no heu aparegut no creia en votar”... Son només algunes de les que han escoltat amb emoció els nostres apoderats i apoderadas en els diferents col·legis electorals.

Després de les eleccions de diumenge celebrem el fort cop al bipartidisme històric de la nostra ciutat, emmarcat per dos grans partits: CiU i PSC, que amb aquest nou panorama no arribarien a assolir la majoria absoluta ni fins i tot sumant les seves representacions. És evident que la població ha expressat que ja no creu en en les limitacions d'aquesta oferta i exigeix més diversitat. La gran pujada a les forces que protesten per les últimes polítiques d'austeritat i retallades que han empobrit la nostra població comporta un nou escenari de fragmentació del ple que comportarà disposar d'unes capacitats de diàleg i de consens molt per sobre del que estem acostumats. El canvi encara no ha arribat, però està clar que avui està més a prop que ahir i la possibilitat d’un govern de ruptura està més al abast que mai, caldrà tenir bona cintura i posar per sobre de tot les necessitats de la ciutat enlloc d’interessos purament partidistes.

Seguim en crisi, no s’ha solucionat l’emergència social que ens afecta cada dia a tots, però avui som més forts que ahir. Comença una feina molt dura però realitzarem la nostra tasca gràcies als dipòsits d’il·lusió que ens ha donat la gent. Comença el canvi.

Enver Aznar i Deborah Zimmerman

Regidors de Som VNG

Comentarios

Entradas populares de este blog

Pa, treball, sostre i dignitat

Cal llegir el moment polític que estem vivint. Un moment de clarobscurs. Un moment en el que hi conviuen monstres i esperances. Ara mateix de monstres en podem veure uns quants, des dels fantasmes de la xenofòbia i l’odi expandint-se per Europa fins a les elits que ens governen tan disposades a treure’ns-ho tot. Estem veient com la crisi s’ha emportat per davant infinitat de drets aconseguits després de moltes lluites, com davant la necessitat de protegir privilegis no hi ha hagut cap mirament en tocar sanitat, educació, drets laborals i tot el que fes falta. En aquest moment, una de les majors derrotes a les que ens enfrontem és la normalització de la precarietat, acostumar-nos a que no hi ha res més a fer i resignar-nos a la nostra sort. Per sort, sempre hi ha qui no es resigna. Durant aquests temps, hem vist com la lluita al carrer cobrava més sentit cada dia que passa. L’allau dels primers desnonaments davant l’estafa de les hipoteques va provocar que les veïnes de les ciutat...

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Una pausa, una reflexió i una decisió

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...