Després d’aquests
dies, on no hem parat de rebre felicitacions per els resultats electorals,
desitjos de bona sort i missatges esperançats, s’imposa el aturar-nos un moment
a reflexionar sobre les diferents conseqüències del passat diumenge 24 de maig:
Valorem molt
positivament tota l’experiència que ens ha portat l’aventura de formar una
agrupació d’electors com és Som VNG. Ens vam proposar fer política d'una manera
nova i distinta i li hem preguntat als nostres veïns si estaven d'acord, si ens
donaven el seu aval per emprendre aquest camí i vam aconseguir que 1800
persones donessin suport al nostre projecte amb la seva signatura. Ho veiem com
un èxit no només nostre, sinó de tota la ciutat, que ha demostrat una maduresa
democràtica i unes ganes de participació dignes de ser envejades a molts altres
llocs.
Ara bé, el fet
d'haver pogut fer una valoració del suport amb què comptàvem prèvia als
comicis, no ens inhibeix de continuar preguntant-nos per què la normativa
vigent dificulta de manera tan clara la participació en les eleccions als que
es troben fora del joc dels partits polítics. Hem comptat amb tan sols 20 dies
per aconseguir un mínim de 1.500 signatures, acompanyades de les fotocòpies
dels DNI de les persones que ens van avalar. Vam haver de fer-les validar pel
secretari de l'Ajuntament abans de poder presentar-les a la Junta Electoral de
la zona, acceptant amb impotència que algunes s'invalidessin perquè les
fotocòpies no estaven prou clares o perquè algun signant estava censat en una
ciutat veïna... Ha estat un esforç superlatiu i no podem deixar de pensar que
aquestes normes només persegueixen dissuadir projectes com el nostre. Estem
molt satisfets d'haver vençut aquestes dificultats amb els escassos recursos
amb què hem comptat, però continuem reflexionant sobre els veritables objectius
que persegueixen i justifiquen aquestes exigències.
Com no, ens va
tocar fer campanya com tots els altres, però d'una manera molt diferent. No
disposàvem de cap pressupost, però vam ser capaços de treure-li el millor
partit als nostres recursos: la imaginació, l'esforç i la modesta aportació
econòmica dels nostres voluntaris i simpatitzants, que ens va permetre arribar
a més gent, comunicar als nostres veïns nostra voluntat de canvi , i posar-li
veu i lletra als desitjos de molts dels nostres ciutadans. En aquest punt no
volem deixar de comentar la nostra inquietud sobre la injusta situació en què
es troben totes les candidatures que no tenen representació al consistori
davant de la decisió dels mitjans públics de comunicació de no cedir-lis espais
de propaganda electoral, quan la realitat és que aquests mitjans estan
subvencionats pels impostos que paguem tots els ciutadans en igualtat de
condicions. Sense dubtes hem de reflexionar també sobre aquest tema, de cara
als futurs comicis.
Continuant amb el
"recompte" dels pals que es van travessar a les nostres rodes, és
impossible oblidar-nos de la presència de la llista fantasma que va tenyir
d'engany el desenvolupament sencer de la campanya i no va parar ni tan sols el
dia dels comicis. Interpretem que els vots que es van dur a costa de la
confusió de la gent que arribava amb il·lusió a les taules, buscant la papereta
que s'identificava amb la marca que alguna vegada fos la de l'agrupació
encapçalada per Ada Colau a Barcelona i l'esperit del qual reflectia a la
nostra ciutat en la candidatura de Som VNG, s'hi haurien sumat als nostres
suports si existissin mecanismes democràtics que impedissin que aquestes
mentides puguin tergiversar els processos amb la facilitat de la que van
disposar. Hem patit en la nostra pell l'obstinació de l'oficialisme estatal en
evitar la seva pròpia desbancada, però estem orgullosos d'haver sortit airosos
d'aquesta pulseada, encara que és just reconèixer que ens han fet mossa, els
800 vots dels veïns que els van triar creient que ens votaven a nosaltres,
segurament ens hagués permès assolir una representació més contundent al ple.
Cal parlar també sobre
la participació dels nostres veïns en la jornada del 24 M. Tot i la pujada
respecte els comicis de 2011, un 56% enfront del 52% de llavors, un 4%
d'increment no pot ser veure com un èxit en una societat democràtica. Cal
entendre perquè patim aquesta forta abstenció, perquè tanta gent no troba
sentit al fet d’anar a votar. Caldria fer una anàlisi des de tots els grups per
veure primer quines són les causes. Nosaltres entenem que després de dècades de
promeses electorals incomplides no podem esperar que la ciutadania segueixi
confiant, cal donar un gir a les pràctiques democràtiques que ens han portat
fins aquí per recuperar el crèdit perdut, i cal fer fora de les institucions a
tots aquells que dia a dia treballen per allunyar-les més i més de la gent.
Dins la nostra experiència en aquests comicis, ens ha fet molta il·lusió la
gran quantitat de persones que no amagaven el seu vot, que senyalaven la nostra
butlleta amb orgull i feien públic quina era la seva opció amb un somriure.
Frases com “és el primer cop que voto, gràcies,” “no votava des de el 83 i ara
hi torno”, “fins que no heu aparegut no creia en votar”... Son només algunes de
les que han escoltat amb emoció els nostres apoderats i apoderadas en els
diferents col·legis electorals.
Després de les
eleccions de diumenge celebrem el fort cop al bipartidisme històric de la
nostra ciutat, emmarcat per dos grans partits: CiU i PSC, que amb aquest nou
panorama no arribarien a assolir la majoria absoluta ni fins i tot sumant les
seves representacions. És evident que la població ha expressat que ja no creu
en en les limitacions d'aquesta oferta i exigeix més diversitat. La gran pujada
a les forces que protesten per les últimes polítiques d'austeritat i retallades
que han empobrit la nostra població comporta un nou escenari de fragmentació
del ple que comportarà disposar d'unes capacitats de diàleg i de consens molt
per sobre del que estem acostumats. El canvi encara no ha arribat, però està
clar que avui està més a prop que ahir i la possibilitat d’un govern de ruptura
està més al abast que mai, caldrà tenir bona cintura i posar per sobre de tot
les necessitats de la ciutat enlloc d’interessos purament partidistes.
Seguim en crisi, no
s’ha solucionat l’emergència social que ens afecta cada dia a tots, però avui
som més forts que ahir. Comença una feina molt dura però realitzarem la nostra
tasca gràcies als dipòsits d’il·lusió que ens ha donat la gent. Comença el
canvi.
Enver Aznar i Deborah Zimmerman
Regidors de Som VNG
Comentarios
Publicar un comentario