Ir al contenido principal

VNG somriu davant la por


Després d’una jornada electoral històrica que va significar l’adéu al bipartidisme des de PODEM VNG només podem agrair a la nostra ciutat (i tots els municipis del Garraf) la confiança demostrada en el nostre projecte. Després d’un any electoral llarguíssim ple de dificultats, amb alguna ensopegada, finalment mostrem que estem farts que ens prenguin el pèl, que s’ha acabat tenir la democràcia segrestada pels interessos del poder econòmic, a partir d’ara toca construir al costat de la gent i mai més a costa d’ella.

Des de la massiva participació a través dels nostres apoderats (única força amb presència a tots els col·legis de la nostra ciutat) s’ha pogut viure una jornada màgica on el ritme de baixada de les nostres paperetes insinuava els resultats finals. Abraçades, veïns que aixecaven la papereta amb orgull anunciant el seu vot, algun “Si Se Puede” a l’orella del apoderats i constants mostres d’afecte no han fet més que emocionar a tots els que hem estat apoderats i demostrar-nos, un cop més, que al costat de la gent és el bàndol correcte.

El canvi iniciat amb l’aparició de centenars de candidatures sorgides des de la ciutadania a les municipals i amb les victòria de ciutats clau (Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Cadis,…) ha seguit el seu camí fins les eleccions generals. La victòria contundent d’EN COMÚ PODEM a les eleccions generals a Catalunya suposa un fet inèdit en la història recent del nostre país. Per primer cop una força de ruptura, una força constituent ha guanyat unes eleccions en el conjunt de Catalunya. És un èxit de la lògica confluent, que recull les aspiracions unitàries populars però anant més enllà de les sopes de sigles, i entroncant amb l’esperit del 15M i dels moviments socials.

La fi del bipartidisme que vam començar a veure a les eleccions de maig a la nostra ciutat (on els dos partits que el representen, CIU i PSC, governen junts en minoria) s’ha tornat a escenificar a tot el territori, primer en una Catalunya on les dues forces arriben justes al 30% del vots i a la resta de l’Estat on la suma de PP i PSOE supera per poc el 50% de l’electorat. S’han acabat els torns a l’hora de governar, la ciutadania s’enforteix a cada procés electoral que passa i demana el protagonisme en les institucions. De la mateixa manera, la necessitat d’un referèndum a Catalunya ja no és discutible gràcies a més de 5 milions de vots arreu de l’Estat en aquesta direcció.

Ara toca treballar, demostrar amb el dia a dia que si que es pot, que la ciutadania està guanyant les institucions i que el canvi, ni avui ni mai, no s’atura. S’ha acabat la política que només es feia als despatxos, a partir d’ara toca seguir treballant per tenir una participació real, per deixar de delegar-ho tot a institucions que no ens representen, per portar la veu de tots els que ens heu somrigut (i els que no) allà on mai ningú l’ha portat mai. No ens aturarem ara, seguirem construint carrer a carrer!
A tots els voluntaris que han posat la seva feina, a tothom qui en algun moment ens ha donat un cop de mà, a totes les persones que ens donaven ànims cada cop que ens veien en actes o en taules informatives, GRÀCIES!! Aquí resideix la força del nostre somriure.


SI QUE ES POT!!

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...