Ir al contenido principal

VNG somriu davant la por


Després d’una jornada electoral històrica que va significar l’adéu al bipartidisme des de PODEM VNG només podem agrair a la nostra ciutat (i tots els municipis del Garraf) la confiança demostrada en el nostre projecte. Després d’un any electoral llarguíssim ple de dificultats, amb alguna ensopegada, finalment mostrem que estem farts que ens prenguin el pèl, que s’ha acabat tenir la democràcia segrestada pels interessos del poder econòmic, a partir d’ara toca construir al costat de la gent i mai més a costa d’ella.

Des de la massiva participació a través dels nostres apoderats (única força amb presència a tots els col·legis de la nostra ciutat) s’ha pogut viure una jornada màgica on el ritme de baixada de les nostres paperetes insinuava els resultats finals. Abraçades, veïns que aixecaven la papereta amb orgull anunciant el seu vot, algun “Si Se Puede” a l’orella del apoderats i constants mostres d’afecte no han fet més que emocionar a tots els que hem estat apoderats i demostrar-nos, un cop més, que al costat de la gent és el bàndol correcte.

El canvi iniciat amb l’aparició de centenars de candidatures sorgides des de la ciutadania a les municipals i amb les victòria de ciutats clau (Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Cadis,…) ha seguit el seu camí fins les eleccions generals. La victòria contundent d’EN COMÚ PODEM a les eleccions generals a Catalunya suposa un fet inèdit en la història recent del nostre país. Per primer cop una força de ruptura, una força constituent ha guanyat unes eleccions en el conjunt de Catalunya. És un èxit de la lògica confluent, que recull les aspiracions unitàries populars però anant més enllà de les sopes de sigles, i entroncant amb l’esperit del 15M i dels moviments socials.

La fi del bipartidisme que vam començar a veure a les eleccions de maig a la nostra ciutat (on els dos partits que el representen, CIU i PSC, governen junts en minoria) s’ha tornat a escenificar a tot el territori, primer en una Catalunya on les dues forces arriben justes al 30% del vots i a la resta de l’Estat on la suma de PP i PSOE supera per poc el 50% de l’electorat. S’han acabat els torns a l’hora de governar, la ciutadania s’enforteix a cada procés electoral que passa i demana el protagonisme en les institucions. De la mateixa manera, la necessitat d’un referèndum a Catalunya ja no és discutible gràcies a més de 5 milions de vots arreu de l’Estat en aquesta direcció.

Ara toca treballar, demostrar amb el dia a dia que si que es pot, que la ciutadania està guanyant les institucions i que el canvi, ni avui ni mai, no s’atura. S’ha acabat la política que només es feia als despatxos, a partir d’ara toca seguir treballant per tenir una participació real, per deixar de delegar-ho tot a institucions que no ens representen, per portar la veu de tots els que ens heu somrigut (i els que no) allà on mai ningú l’ha portat mai. No ens aturarem ara, seguirem construint carrer a carrer!
A tots els voluntaris que han posat la seva feina, a tothom qui en algun moment ens ha donat un cop de mà, a totes les persones que ens donaven ànims cada cop que ens veien en actes o en taules informatives, GRÀCIES!! Aquí resideix la força del nostre somriure.


SI QUE ES POT!!

Comentarios

Entradas populares de este blog

Pa, treball, sostre i dignitat

Cal llegir el moment polític que estem vivint. Un moment de clarobscurs. Un moment en el que hi conviuen monstres i esperances. Ara mateix de monstres en podem veure uns quants, des dels fantasmes de la xenofòbia i l’odi expandint-se per Europa fins a les elits que ens governen tan disposades a treure’ns-ho tot. Estem veient com la crisi s’ha emportat per davant infinitat de drets aconseguits després de moltes lluites, com davant la necessitat de protegir privilegis no hi ha hagut cap mirament en tocar sanitat, educació, drets laborals i tot el que fes falta. En aquest moment, una de les majors derrotes a les que ens enfrontem és la normalització de la precarietat, acostumar-nos a que no hi ha res més a fer i resignar-nos a la nostra sort. Per sort, sempre hi ha qui no es resigna. Durant aquests temps, hem vist com la lluita al carrer cobrava més sentit cada dia que passa. L’allau dels primers desnonaments davant l’estafa de les hipoteques va provocar que les veïnes de les ciutat...

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Una pausa, una reflexió i una decisió

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...