Ir al contenido principal

Curiositats sobre l'1 d'octubre

Signat amb Juanma Rodríguez.

Aquests primers dies de juliol seran recordats, o potser no, per una decisió política. Tant Catalunya En Comú com Podem van prendre una posició semblant sobre l’1 d’octubre, amb els seus mètodes i els seus respectius debats. Les reaccions per part de cert independentisme van ser contundents, arribant en alguns casos a fer servir expressions totalment desafortunades. No ens pararem a analitzar aquesta reacció, ni el perquè, sinó a plantejar certs dubtes.

Primer de tot cal deixar una cosa clara, a dia d’avui tots el posicionaments sobre el referèndum son teòrics. Per què? Molt fàcil, perquè la convocatòria d’aquest també ho és. Per molts actes i escenificacions (potser necessàries, no direm que no) que es facin, a dia d’avui cap organisme ha convocat res de manera formal, així que fins i tot les amenaces que ens arriben pel pont aeri convocant fantasmes en forma d’article 155 o fantasies sobre tancs a la Diagonal no són més que això, fantasies (o malsons, depèn d’on es miri). Si volem concreció, concretem.

També s’han dirigit mirades tendres al món local, especialment cap al govern de Barcelona (la ciutat més gran del país) i la seva alcaldessa demanant “abandonar ambigüitats”. Seguirem insistint en que tots els posicionaments segueixen en el terreny de la hipòtesi, però el cas és que ja s’ha deixat clar des del bloc del canvi (fins i tot des d’alguns portaveus estatals, que han hagut de virar el seu posicionament) que estem disposades a col·laborar tot el possible perquè la gent pugui votar. No està de més veure com tots els atacs, però, obliden que la presidenta de l’AMI (associació d’immaculada confiança i compromís amb el referèndum) ho és en tant que alcaldessa d’una ciutat, en aquest cas la nostra, Vilanova i la Geltrú, governada en coalició per Convergència i el PSC. El PSC, en la seva línia, no ho posarà fàcil i de fet va manifestar que demanarien un informe del Secretari de l’Ajuntament per analitzar que farien sobre l’encara hipotètica convocatòria.

No serem nosaltres els que dubtarem de la convicció de l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú ni del seu compromís amb el procés que viu el país. El que posem en dubte és si un cop signat el decret d’alcaldia per cedir espais aquest tindrà efecte. Dubtem del seu efecte, en tant que això podria provocar una crisi de govern i que la ciutat de facto es quedés sense govern (si no ho està ja), les experiències viscudes amb la sociovergència no son massa engrescadores en aquest sentit. Això si, serà un bon moment per veure com d’assegurades estan les cadires del nostre govern.

En fi, no deixa de ser curiós com a vegades el debat arriba a nivells d’incendi sobre posicionaments hipotètics però en canvi es salta elements objectius, reals, com poden ser les diferents composicions de governs i els posicionaments respecte al referèndum existents. No deixa de ser curiós com s’exigeix a segons quins espais compromís i adhesió total però en canvi no ens preguntem perquè ningú signa el decret de convocatòria. Esperem que mentre s’acosti la data, s’aclareixin els escenaris. Nosaltres, com sempre, al costat de la gent.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...