Ir al contenido principal

Qüestió de confiança


S'ha trencat el govern a Vilanova i la Geltrú i no ha estat la tardor sinó la primavera qui ho ha vist. CIU -o com es vulguin dir- fa un balanç positiu de l'acció de govern, ha estat meravellós ens diuen, però per qüestions d'humanitat el pacte no podia continuar. Molts detalls de com s'ha gestionat el temps (perquè ara i no abans) i les formes d'aquesta ruptura es podrien analitzar però potser ens taparien el balanç pertinent, el que ara s'intenta tapar en vies del “ara no toca”.

La sociovergència ha estat un fracàs, un pacte que no tenia sentit i només es justifica per la necessitat d'ocupar poder de dos grups en descomposició. PSC i CIU, brutalment hegemònics des de les primeres eleccions després del franquisme, veien com per primer cop entre les dues no sumaven ni majoria absoluta i decidien abraçar-se l'una amb l'altre. Hem viscut la crònica d'una mort anunciada, hem vist com durant aquest mandat el govern no ha fet política sinó cada cop menys diàleg, aïllar-se de l'oposició, tirar de filibusterisme i, per norma general, entregar la feina malament i tard al ple. Les línies de bus, el bosquet de la Rambla Pirelli, la investigació sobre el PINA, el clatellot amb l'IBI,... Tirant de memòria a curt termini son incomptables els nyaps de la sociovergència que han afectat a la ciutat durant aquests últims 3 anys. El millor exemple de tot plegat és que s'ha acabat el contracte de la concessió del servei de neteja i recollida d'escombraries, mentre el govern s'ho mirava i no feia absolutament res, cap proposta sobre si municipalitzar o fer una nova concessió. A dia d'avui només s'ha debatut una proposta feta de pressa i corrents pel secretari, que ha decaigut i l'únic pla per assegurar la continuïtat d'aquest servei essencial és una pròrroga forçosa. La sociovergència sencera o per separat és una malaltia.

La jugada serà centrar-ho tot en el recolzament del PSC al 155 i a la deriva repressiva que ha comportat. Cal denunciar-ho, la caiguda del PSC de tants governs municipals no és una qüestió que hagi arribat per caprici i està clar que s'ho han buscat essent còmplices de tot plegat. Ara bé, el govern municipal no és ni un lavabo on rentar-se la cara ni tampoc un espai publicitari per fer campanya durant més d'un any. L'actual govern convergent ens està explicant que la ciutat va sola, que no necessita govern perquè l'últim any de mandat no es farà res. Evidentment, es tracta d’una estratègia per marcar posicions de cara a una negociació per ampliar el govern -“fem veure que no us necessitem i així no cal que cedim”-, un farol sense cartes per cobrir-lo.

Durant aquest mandat s'ha anat visibilitzant que una altra Vilanova és possible, hi ha altres grups que apostem per la valentia, per escoltar a la ciutadania que desperta i s'organitza per fer avançar la ciutat. L’aliança de les forces constructives de l’oposició respon a una lectura compartida sobre la la ciutat, la necessitat d’aplicar un rescat social i apostar per noves maneres de fer, també de la defensa dels drets polítics de Catalunya, del referèndum de l'1 d'octubre i la lluita contra el 155. Recordem el bloqueig des del govern a la negociació dels pressupostos de 2017 i també com s'han incomplert tots els pactes amb els grups de l’oposició. L'alcaldessa també ens ha deixat molt clar que l'actual govern està enamorat del seu pla de mandat amb el PSC i no hi pensa renunciar, com tampoc es plantegen que l'alcaldia canviï de mans. Ens trobem davant una qüestió de confiança amb qui sempre ha complert amb els acords i amb qui mai ho ha fet, llavors, què fem?

Ens anirà bé a l'oposició si deixem que 4 regidores facin el pena durant l'últim any de mandat? És possible. Seria còmode entrar a les cadires de govern per fer un any de campanya des d'allà? Ves a saber. Què podem fer en un any? Podríem canviar-ho tot? I canviar alguna cosa? L’argument més repetit en aquests dies de cafès llargs és “per un any que queda no val la pena”, però si en algun moment ens hem plantejat ser alternativa a les de sempre hauríem de trencar aquest marc. Qui vengui miracles en un any que torni a la llar d'infants, però la ciutat si necessita un gir, no a grups contemporitzant al nivell de no tenir encara el pressupost de 2018.

El 13 de juny de 2015 SOM VNG va decidir apostar per una alcaldia, la d'en Josep Maria Domènech de la CUP, volem construir una alternativa des del primer dia. Hem anat construint durant aquests tres anys una aliança d’esquerres prou sòlida, amb projecte i amb capacitat per governar per la gent. Aquesta aliança no només podria governar per la qualitat de qui la representa al ple i de les propostes presentades, sinó també perquè és la única opció que ha construït una majoria al consistori. Per tant, el més lògic avui seria que la sociovergència fes un pas al costat, i deixés governar a la majoria que ja existeix. En aquesta vida, o ets part de la solució o ets part del problema, nosaltres mantenim el vot de 2015.

Sense enganyar a ningú, ara mateix hi ha temps en fer un gir dràstic molt necessari a la gestió del dia a dia, treure endavant uns nous pressupostos enfocats cap a la gent per tancar el mandat, evitar que algunes problemàtiques vagin a més, solucionar-ne alguna i fer un o dos esforços especials en algun tema concret, especialment en habitatge. La ciutat mereix futur i aquest no el construirem utilitzant-la com espai publicitari electoral, ni acceptant que les de sempre facin el de sempre. Ha arribat el moment d'algunes de fer una passa al costat i altres de fer una passa endavant.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...