Ir al contenido principal

Lluitem En Comú

Escrit conjuntament amb Marta Torres (coordinadora local ICV Vilanova)


A ningú se li escapa que vivim uns temps intensos i complexos, carregats d’enormes dificultats i perills. La crisi econòmica, social i política que les de sempre ens han obligat a patir, ha fet saltar pels aires els elements fonamentals de la nostre societat, les necessitats comunes de la vida de la gent: empobriment general, normalització de la precarietat pèrdua de drets i llibertats, intervenció de les nostres institucions, amenaça autoritària,... En fi, ens estan robant la perspectiva de futur.

És evident que necessitem resistència i resposta, i aquesta, sols pot generar-se des dels espais pròxims i quotidians de transformació, des de baix. Serà als nostres pobles i ciutats on podem donar el tomb, serà des dels espais de base on podrem canviar el full de ruta que ens volen imposar. Vilanova i la Geltrú pot esdevenir una ciutat per a la resposta, compromesa i capaç d’oferir una alternativa al bucle paralitzant, posar sobre la taula les necessitats de la gent comuna i recuperar el dret a la ciutat, el dret a Vilanova i la Geltrú.

Fa massa temps que s’ha deixat de pensar en ella, que des del nostre ajuntament s’ha fet política d’esquena a les necessitats de les nostres veïnes, s’ha deixat de creure en les oportunitats i les capacitats de la gent vilanovina per poder generar projectes que facin dinàmica i activa la nostra ciutat, amb un tarannà propi i singular que la faci avançar en la cohesió i en les garanties per eliminar les desigualtats econòmiques i socials existents. Vilanova i la Geltrú ha estat orfe de la il·lusió vital d’un projecte comú de ciutat, orfe de molta dimensió humana.

Per rematar-ho, a un any i escaig per acabar el mandat, ens trobem que la ciutat i el benestar de la seva gent és una joguina en mans de les estratègies electoralistes dels grups municipals que l’han desgovernat durant aquests anys i que l’han abocada a la pèrdua d’objectius i estratègies de futur, clares i compartides per tothom.

Hi haurà qui voldrà posar la ciutat al servei d’interessos particulars o mantenir enganys per mantenir-se al poder; unes altres voldran posar-la al servei de les elits econòmiques regalant-li milionades a través de la privatització i concessió de serveis públics. Nosaltres volem que la ciutat serveixi i estigui enfocada a qui realment la necessita: la seva ciutadania.

En aquest sentit, entenem que cal posar els esforços i la mirada, recollint totes les tradicions de lluita existent, en vestir projectes dirigits a ser alguna cosa més que representants de la voluntat dels partits o les formacions polítiques. Projectes permeables a la voluntat de la gent de la nostra ciutat, amb portes obertes a que tothom pugui participar de l’elaboració i pressa de decisions, radicalment democràtiques i radicalment des de baix. Projectes que tinguin com a horitzó garantir i fer realitat els vincles i les xarxes de cura, de suport, de protecció i de blindatge de la convivència, que s’allunyin d’una gestió burocratitzada i poc efectiva a les veritables necessitats de la ciutadania. Projectes que facin emergir les energies i la força creativa d’allò que neix de la reflexió, l’aportació, de la responsabilitat i de la participació col·lectiva.

Si alguna lliçó podem aprendre després d'una dècada de destrucció és que la solució està a les mans de la gent. Ho hem vist aturant desnonaments colze a colze amb les nostres veïnes, ho hem vist lluitant per no perdre línies de P3, per defensar el dret a la sanitat i l'empadronament, defensant el model d'escola catalana, la llibertat i els nostres drets democràtics. No hi ha millor escola que la lluita i aquesta ens ha ensenyat que quan anem juntes no hi ha reptes impossibles. Per això, ens cal obrir projectes d’oportunitat real, que ens interpel·lin i ens moguin a deixar de mirar el que passa com a mers espectadores, a posar-se “mans a l’obra” amb la valentia i la humilitat suficient per no deixar a ningú de banda, per apel·lar a totes i tenir sempre la porta oberta per ser més, a mai creure que ja hi som totes. Anem dirigides a guanyar la nostra ciutat, anem amb l’ambició de qui vol donar-li la volta a tot plegat, de qui vol construir un futur per la gent de la nostra ciutat amb la gent de la nostra ciutat, de la mà, totes juntes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Pa, treball, sostre i dignitat

Cal llegir el moment polític que estem vivint. Un moment de clarobscurs. Un moment en el que hi conviuen monstres i esperances. Ara mateix de monstres en podem veure uns quants, des dels fantasmes de la xenofòbia i l’odi expandint-se per Europa fins a les elits que ens governen tan disposades a treure’ns-ho tot. Estem veient com la crisi s’ha emportat per davant infinitat de drets aconseguits després de moltes lluites, com davant la necessitat de protegir privilegis no hi ha hagut cap mirament en tocar sanitat, educació, drets laborals i tot el que fes falta. En aquest moment, una de les majors derrotes a les que ens enfrontem és la normalització de la precarietat, acostumar-nos a que no hi ha res més a fer i resignar-nos a la nostra sort. Per sort, sempre hi ha qui no es resigna. Durant aquests temps, hem vist com la lluita al carrer cobrava més sentit cada dia que passa. L’allau dels primers desnonaments davant l’estafa de les hipoteques va provocar que les veïnes de les ciutat...

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Una pausa, una reflexió i una decisió

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...