Qüestió de temps

La mort del govern sociovergent vilanoví hauria d’haver significat una possibilitat per fer un gir a les polítiques dutes a termes durant dècades pels de sempre i començar a construir una nova manera de fer la nostra ciutat. Tot i que des de la sortida de les dues membres de la desapareguda Unió del govern, han aguantat posicions (tensions de la tardor-hivern catalanes incloses) fins que ha arribat el moment d'inaugurar la campanya electoral i han començat els focs artificials, en forma de candidatura patriòtica, mentre s’obvia que s’ha governat amb el PSC del 155 durant tres anys. Hi ha un element en la història que s'obvia fàcil, que algunes necessiten oblidar i que ningú el recordi, i és que durant aquests tres anys l'oposició ha estat capaç d'organitzar-se en base a propostes concretes. Fixant posicionaments en temes com els casos del Nucli Antic o Bosquet de Baixa-a-mar, la defensa de l'activitat cultural de la ciutat, reforçar el rescat per les més colpejades per la crisi i, també, defensant una altra manera de funcionar davant de l'immobilisme sociovergent, i apostant per l'apertura de l'ajuntament a la ciutadania. Des de SOM VNG valorem molt positivament la feina feta amb ERC i la CUP durant aquest temps, essent capaces inclús de presentar conjuntament dues propostes de modificació del pressupost que el govern sociovergent va fer tot el possible per no fer-les realitat. El govern tenia un motiu evident per bloquejar totes les propostes fetes des de l'oposició organitzada: s'evidenciava que hi ha una alternativa vilanovina, que tant CIU com PSC no són necessaris ja per la governabilitat de la ciutat.

Moltes converses i línies sobre el canvi de govern s'han fet, la sensació que s'ha perdut una oportunitat per fer un canvi necessari a la ciutat hi és. Amb perdó per citar-me a mi mateix, aquells dies de reunions i declaracions d'intencions escrivia “La ciutat mereix futur i aquest no el construirem utilitzant-la com espai publicitari electoral, ni acceptant que les de sempre facin el de sempre. Ha arribat el moment d'algunes de fer una passa al costat i altres de fer una passa endavant”. Davant de l'argumentari, pensat, de “en un any poca cosa es podrà fer”, vam defensar que el debat no era sobre quant quedava de mandat sinó si podíem permetre'ns mantenir al govern a qui ha utilitzat la ciutat com hostatge per fer-se publicitat, qui ha fet de la incompetència la seva signatura. En plata, que calia un canvi que no passés pel manteniment de cap dels anteriors grups de govern. Per desgràcia, ni CIU deixarà mai anar un cadira ni la resta de forces cridades a construir una alternativa ho veien imprescindible. De fet, una va decidir entrar al govern  convergent.

Veient als altres, sembla que és difícil no canviar de discurs un cop ets a dins o quan passes de oposició a govern. Temptacions n'hi ha cada dia, de fet les institucions porten massa temps amb inèrcies marcades per la burocratització de la política i la dictadura dels límits legals pensats per beneficiar a una minoria privilegiada que parasita les administracions públiques. És evident que quan entres a govern el teu paper com a grup canvia, però això no treu que hagis de tenir la determinació de mantenir vius els principis amb els que t’has presentat a les eleccions. El contrari, fer i dir coses diferents a les que vas dir en campanya i en la oposició és típic d’unes pràctiques que formen part d’una política menyspreada per la ciutadania i que cal eliminar de les institucions. Sense intentar opositar a guardians de les essències, és imprescindible mantenir un compromís, fonamentalment ètic, de treballar sempre en coherència amb el que proposem durant anys. Les polítiqu

es basades en la publicitat buida de fets concrets, en dir que es fa sense fer, en els canvis segons quina cadira s'ocupa (en totes direccions, també hi ha qui es transforma en radical d'esquerres quan perd el poder) i en convertir-ho tot en espai electoral tenen data de caducitat. Al final és només qüestió de temps que les coses acabin al seu lloc, a la llum de totes.

En fi, que al final tot es demostra en la pràctica. Pel que fa a nosaltres, després de mil debats, seguim tenint-ho clar: a Vilanova i la Geltrú cal un canvi, que necessàriament passa per treure del govern tant a PSC com a CiU, es digui com es digui en cada moment. Aquesta aposta no parteix ni de prejudicis ni de sectarisme, encara menys amb els seus votants, parteix d’una evidència en base a fets i a dècades on hem vist com els nyaps de les dues forces que han governat sempre han deixat una ciutat empobrida, que no dona resposta a les necessitats de les seves veïnes. Per això, tenint en compte la correlació de forces, hem treballat per construir una alternativa progressista i transversal, en aliança amb la CUP i ERC, que posi en el centre la vida i pugui ser solució en lloc de problema. Nosaltres hem mantingut aquesta aposta, la mantenim i la mantindrem en les properes eleccions municipals com a projecte polític necessari per portar a la ciutat un canvi real. Després d'una dècada de crisi rebent més excuses que respostes, aquest canvi real passa a ser una necessitat per a la gent de la nostra ciutat. Això no va ni anirà d'intentar incidir per a que la sociovergència ens doni alguna engruna. Es tracta de fer-los fora per poder posar-nos a treballar, de veritat, per construir futur, només així guanyarem.

Que guanyarem, tard o d'hora, també és una qüestió de temps.