Ir al contenido principal

11S: agafem forces

Signat amb Sergi Amat, Joana Bregolat i Margarita Fité

Arriba un altre onze de setembre, una Diada que marca un nou curs polític calent. Venim d’un any combatiu, on els carrers han marcat el camí davant unes institucions repressores, patriarcals i neoliberals que cada cop –si ja no és res– ens representen menys. I aquest any combatiu, ens ha mostrat la necessitat de superar les mirades tancades perquè soles, aïllades, no podem enfrontar la complexa situació política que vivim a Catalunya: hem d’avançar cap a la construcció d’àmplies majories que esdevinguin forces constituents.
 
L’escenari de futur que se’ns planteja, entre processos judicials polititzats íntegrament, discursos alt-right amb motivacions electoralistes pures i mostres d’impunitat setmanals de l’extrema dreta als nostres carrers, ens referma en la necessitat d’un espai de trobada ampli. Cal construir un front sòlid que trenqui amb la paràlisi i sigui capaç d’articular una política unitària contra la repressió de l’Estat, contra la persecució de la llibertat d’expressió, per l’alliberament de les preses i l’anul·lació de les causes, i per la completa derogació de les restes de l’aplicació de l’article 155. La lliçó que hem d’extreure de la passada tardor catalana és que som capaces d’obrir nous temps només quan fugim de sectarismes i anem totes a una, així va ser possible obrir els col·legis electorals durant l’1 d’octubre, desbordar els carrers el 3 i només així serà com podem enfrontar la repressió esdevinguda per part d’un Estat que ha embogit i que prepara la que pot ser la seva resposta definitiva en els judicis a les preses polítiques.

Malgrat que algunes porten anys intentant-ho, no és possible deslligar la lluita pel dret a l’autodeterminació amb la lluita per millorar les condicions de vida de la gent. Aquest mateix front ha de ser capaç donar resposta a les necessitats del poble de Catalunya, ha de defensar l’aplicació immediata d’un pla d’urgència social contra els efectes d’una crisi que fa una dècada que va començar i que molts indicadors ens mostren com pot endurir-se encara més en els pròxims anys. Una aliança sobiranista i republicanista clara ha de disputar el paradigma neoliberal d’austeritat que tant de mal ha provocat a les classes treballadores d’arreu del país. Que aposti per polítiques valentes de recuperació de la sobirania popular, recuperant el control públic de serveis bàsics, per la redistribució de la riquesa i posant la vida al centre de les polítiques econòmiques.

Pels reptes que venen, que no són pocs, i pels que vindran ens reafirmen la convicció de què les forces independentistes i les partidàries del dret a decidir hem de treballar plegades en la lluita comuna contra el règim monàrquic del 78, que aquest desembre farà quaranta anys que ha passat de moda. La línia a seguir és clara, tenim l’objectiu de fer possible l’auto-empoderament popular exercint el dret a l’autodeterminació i de posar sobre la taula la creació d’una República que trobi encaix amb posicions confederalistes o independentistes. Hem de poder encarar sense por la perspectiva d’un procés constituent que situï les lluites socials i democràtiques, que situï les persones al centre, sent el punt de trobada de totes les forces contràries a l’austeritat i favorables a la regeneració democràtica per tenir un pes decisiu. Aquesta és la nostra mirada, una mirada d’una Catalunya irreverent, fraterna i solidària, on totes cabem i totes som lliures.

Agafem forces per aquest onze de setembre, on serem a les mobilitzacions i als actes animant a totes les companyes a sortir massivament als carrers, i defensant al costat de totes les companyes amb les qui lluitem i compartim mirades, i la pluralitat de la societat catalana. Encetem el repte de mantenir viu el cicle de lluita iniciat per sobiranistes, feministes, pensionistes, llogateres i precàries aquest 2018, i ens comprometem a mantenir-nos en moviment fent crítica i impugnant (per fer caure) un règim i un sistema construïts en contra de la gent.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...