Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant.

Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàries per ajudar a veïnes soles que es desborden, blocs on tothom es preocupa que ningú es quedi tirada, els aplaudiments de cada dia a totes les treballadores que s'estan deixant la pell per la nostra salut, seguretat, alimentació, i una llarga llista d’exemples de solidaritat i humanisme que ens han de servir per deixar enrere el model de societat que hem tingut fins ara. Que tot això ens serveixi per fer consciència de com d’allunyat de la vida estava el nostre model de societat i valorem aquelles tasques primordials, principalment les cures, fins ara invisibles. Quan passi aquesta bogeria, seguim aplaudint i protegint a totes aquelles persones que fan possible la nostra vista i, ja que estem, desfem-nos de qui ens la fa impossible. Ja ens entenem.

L'experiència recent ens ensenya que les crisis solen ser un moment especialment profitós per a les elits per imposar-nos les seves doctrines i blindar els seus beneficis. Recordem quan fa un dècada es va decidir rescatar la banca i no a les persones, per després passar a unes polítiques de destrucció social constants que ens han portat a situacions límit. Doncs bé, aquest cop no podem permetre pagar la factura als de sempre. No poden ser les espatlles de les persones treballadores que són, precisament, les que ens estan traient les castanyes del foc.

És moment de fer política de la que ens pertoca, en clau local. Que altres es dediquin a les batalletes electoralistes a veure si poden pescar alguna cosa posant el dit a la nafra. A nosaltres que ens mogui el compromís amb la nostra comunitat, amb les nostres veïnes i veïns. Ara és el moment que lluitem colze a colze, de deixar les disputes petites per quan tot això passi, ara cal que tots els partits del consistori treballem plegades. Nosaltres, hem proposat convertir la junta de portaveus a mode de “junta d'emergència” per tal que tots els grups municipals ens reunim de forma regular i facilitar que govern i oposició anem a una. Creiem que les persones que hem estat escollides per la ciutadania no podem demanar la unitat de tothom contra una amenaça si no donem exemple, no és moment de deixar-ho tot sobre les esquenes del govern ni tampoc de fer desaparèixer l'oposició sinó de col·laborar per la nostra ciutat, també de demostrar que som capaces de defensar el què és necessari fer per sobre de que la proposta sigui “nostra” o no.

No serà fàcil, però hem de fer tot el que estigui a la nostra mà per alleugerir l’impacte de la crisi en les nostres veïnes més desprotegides, les famílies humils i treballadores, en les petites i mitjanes empreses i als autònoms. La moratòria dels rebuts de l’aigua podria ser una mesura que ajudaria, posem-nos-hi. Obrir equipaments municipals per allotjar a persones sense llar i vulnerables seria una altra mesura oportuna, estudiem-ho. A més, tampoc podem oblidar que hem de fer complir el confinament, i per això és fonamental que la nostra Policia Local estigui ben recolzada i acompanyada pels càrrecs electes de la nostra ciutat. Des de la ciutadania veiem com no paren de sorgir propostes per ajudar a pal·liar les mancances de el sistema, com ara la confecció d'EPIs per protegir al personal no sanitari (que també s'està jugant la salut en aquest conflicte), trobem la manera de donar el màxim suport per tal de que tot esforç arribi el més lluny possible.

Volem deixar clar que abans d’escriure aquestes línies i de fer públiques aquestes propostes (i d'altres), les hem adreçat a l’alcaldessa personalment, i han estat ben rebudes, de fet ens consta que algunes ja s'estan duent a terme. Ha arribat l'hora d’actuar amb responsabilitat, ens toca seguir l'exemple de tota la gent que, amb mascareta o sense, surt cada dia al carrer posant-se en risc per ajudar als demés. Ens toca seguir l’exemple de la valentia, la solidaritat i el coratge de tanta gent, i sobretot del personal sanitari. Més que aplaudiments, els partits polítics hem d’actuar, i ho hem de fer de forma responsable. Els càrrecs electes hem d’estar a l’alçada de les necessitats de la nostra gent, i encara més en uns moments tan difícils. Com a força política no podem fer una altra cosa que posar-nos desinteressadament a disposició d’aquesta lluita que ens afecta a totes i a tots. La consigna per a aquests dies és ben clara i senzilla, però a la vegada profunda: ningú enrere.