MIRADA DES DE BAIX

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Malgrat no compartir l'entusiasme, no fa falta esforçar-se massa per entendre a totes les que esteu celebrant que hi hagi govern, per fi i l'entrada d'UP en aquest. Hi haurà algunes coses positives (la primera que em ve al cap és no tornar a votar fins d'aquí un temps) i dins de la possible actuació parlamentària, doncs és una mica el què hi havia si del que es tractava era ser govern. Ara bé, potser ens caldrà pensar en algunes coses pel futur: El PSOE no és un partit que hagi permès mai el més mínim canvi i el seu paper és el de guardià del règim del 78. La reconversió industrial, el GAL, l'entrada a l'OTAN, el “cepillado” de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, reforma exprés de l'article 135 de la Constitució, reforma laboral de Zapatero,... La imposició de l'agenda neoliberal, repressiva i austericida ha pogut comptar sempre amb ells i, no ens enganyem, aquest és un govern del PSOE amb UP, no un govern entre iguals. A més, amb el pa...