REPRESENTAR

Últimament, degut als últims esdeveniments pels que he passat, li dono moltes voltes al concepte de “representar”. M’ha tocat formar part del Consell Ciutadà de PODEM VNG, a més com a portaveu i, per tant, es podria dir que soc representant de tots els simpatitzants de PODEM dins de la ciutat (o de tots els ciutadans, segons com es miri); cosa que, a la meva manera de veure-ho, em comporta una responsabilitat de cara a la meva “llibertat d’expressió”. No és que ja no pugui expressar les meves opinions, penso seguir fent-ho sense cap tipus de dubte, però tinc que preveure que molts poden entendre que no és la meva opinió el que expresso, sinó les idees d’altres. Que vol dir això? Doncs que a part de propietari de les meves idees ara sóc portador d’opinions comunes, gestor d’ideologia per dir-ho d’alguna manera, i com jo, tots els meus companys del Consell Ciutadà (ja no parlem de l’Iván, el Secretari General).

Representar vol dir actuar, té un punt de ficció. És molt possible que en algun moment em toqui defensar arguments que no son meus amb tota la dificultat que això comporta. Ara correm un gran perill que es que les idees que ens han portat fins on som ara, la manera de defensar-les, les opinions expressades.... de cop ja no ens serveixin, que morim per la responsabilitat descrita. A tots ens venen exemples de representats polítics que en el seu moment tenien un discurs compromès i coherent i paulatinament “per responsabilitat” el van anar moderant fins arribar a consells d’administració... ens hem de moderar? NO! Simplement hem de deixar clar quan la nostra veu expressa altres veus i quan defensem idees pròpies (normalment, els dos casos coincidiran).

Ara mateix em venen al cap el munt d’amics que m’han amenaçat amb que ara no em puc tallar, que tinc que seguir com fins ara mentre altres m’han dit tot el contrari: “ara ets un representant! Responsabilitat!”... Crec que en l’anàlisi hi ha un error, seguim personalitzant massa en la figura del representant. És totalment impossible que algú representi la veu de centenars (o milers) de persones sense equivocar-se, sense deixar-se influir per les seves opinions, impossible! El cas és que les veus no s’han de callar, em de deixar d’utilitzar els portaveus com a substituts i veure’ls com el que son, un mer complement per quan no caben totes les veus, una eina. Per tant, deixem de delegar en el que no es pot delegar, jo soc portaveus però també tinc portaveus que parlaran per mi en els llocs on no pugui arribar, la qual cosa mai pot provocar que jo em desentengui d’aquests llocs perquè ja hi ha algú responsabilitzat. Fiscalitzaré sempre el que es diu en nom meu i seguiré posant la meva veu al servei de les meves idees, de la mateixa manera espero que totes les persones que sentin que la meva veu els representa em fiscalitzin a mi, no em deixin cometre errors i no es desentenguin, la seva veu segueix essent imprescindible.

Arriba una època de forts canvis i un dels que hem d’aconseguir és entendre que, com a societat, no podem permetre’ns que el funcionament de certs mecanismes depenguin de l’oratòria d’una persona o de les seves conviccions. Ens hem de protegir dels representants i utilitzar-los a favor nostre, qui és portaveu no lidera res, simplement explica el que estem fent entre tots. I seguirà sent entre tots, sense delegar res més que l’estrictament necessari, com podem assolir el canvi polític i social que necessitem.