Ir al contenido principal

Syrizo

Diumenge per mi va ser un dia emocionant. No només vaig utilitzar un micròfon per primera vegada (presentàvem el consell ciutadà de Podem VNG, del que sóc un dels 3 portaveus) davant d’una sala plena de gent i d’il·lusió, sinó que també vam veure com aquesta il·lusió es movia pel Mediterrani i Syriza guanyava les eleccions de Grècia quedant-se a les portes de la majoria absoluta.

Al sortir el nou govern de Syriza han esdevingut diferents reaccions. Personalment sé que si vull seguir la realitat política a Grècia a partir d’ara hauré d’aprendre l’idioma, ja que dubto molt que aquí arribi cap noticia sense estar excessivament cuinada, hi ha massa en joc com perquè ara la veritat ens destrossi el joc. A més, sabem que ara mateix Grècia s’ha convertit en l’enemic número 1 de tots els defensors del “sistema” així que preparem-nos pel que ve, perquè potser demà (o demà passat) viurem la mateixa situació.

Curiosament, la primera notícia de la que ens fet ressò és la falta de dones en els ministeris grecs, un equip de 10 homes serà l’encarregat de portar-los tots. No entraré a valorar perquè té més recorregut mediàtic això que la pujada del sou mínim i altres mesures que s’han pres des del primer dia; tots sabem que durant els pròxims mesos serà un atac sistemàtic a Syriza per intentar vendre que el sistema no es pot canviar i que els mitjans mediàtics abraçaran aquest camí amb el seu fanatisme habitual. Vull valorar el fet, 10 ministeris, 10 homes, una xifra curiosa, ja que , per posar un exemple, el consell ciutadà de VNG està composat per 5 homes i 5 dones més el secretari general, però es veu que si hi ha vilanovines, el que falten son gregues capaces. Ara vindran la col·lecció sencera de justificacions en base a diferents aspectes: que si la discriminació positiva el que fa en “enxufar” a dones només per ser-ho, que si s’ha de llegir el context de la societat grega, que és masclista (no com la nostra, voldran dir alguns), que s’ha de deixar de mirar aquestes coses i pensar només en meritocràcia (com si en la consecució de mèrits els masclisme s’hi absentés), també he sentit que si fos al revés, 10 dones, ningú diria res i això no és just. Sincerament, no em crec que en tota Grècia o en tota Syriza no hi hagi 5 dones capaces de fer la mateixa o millor feina que qualsevol dels 10 nous ministres i que no hi siguin, pels motius que siguin, em sembla treballar en complicitat amb el sistema de patriarcat que en principi es vol combatre. Especial menció es mereixen els que tenen la cara de dir que si fos al revés ningú es queixaria, encara recordo les bromes que s’escoltaven en mitjans de tots els colors sobre Carme Chacón quan va ser ministra de defensa o les gracietes, que després riu tothom, de Berlusconi sobre Merkel. No, si és que per alguns deu ser que son les dones qui han invisibilitat als pobres homes, que vivim en un món on no podem expressar la nostra opinió....

Tampoc accepto que se’m tatxi de reaccionari o d’estar en contra de Syriza per fer aquesta crítica. Sóc dels que pensa (o espera) que d’aquí uns anys, quan els llibres d’història parlin del canvi polític que hi va haver a Europa es citin les eleccions a Grècia com el punt d’inflexió que va decantar la balança cap a la fi de l’austeritat assassina que proposaven els poders econòmics d’Europa i va obrir les portes a les noves polítiques ciutadanes. I sóc suficientment obert de mires per seguir pensant això i a la vegada dir que sense dones, aquest canvi serà molt més difícil, que reproduint la invisibilitat femenina de la societat (la grega, la catalana, l’espanyola, trieu, n’hi ha a totes) no s’aconsegueixen transformar aquesta.

Que ens serveixi a tots. És molt fàcil perdonar aquestes coses per part d’una societat que fa invisible la submissió de les dones. Estiguem atents, no hi caiguem, busquem la transformació total i recordem: sense elles, no serà tan canvi.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...