Syrizo

Diumenge per mi va ser un dia emocionant. No només vaig utilitzar un micròfon per primera vegada (presentàvem el consell ciutadà de Podem VNG, del que sóc un dels 3 portaveus) davant d’una sala plena de gent i d’il·lusió, sinó que també vam veure com aquesta il·lusió es movia pel Mediterrani i Syriza guanyava les eleccions de Grècia quedant-se a les portes de la majoria absoluta.

Al sortir el nou govern de Syriza han esdevingut diferents reaccions. Personalment sé que si vull seguir la realitat política a Grècia a partir d’ara hauré d’aprendre l’idioma, ja que dubto molt que aquí arribi cap noticia sense estar excessivament cuinada, hi ha massa en joc com perquè ara la veritat ens destrossi el joc. A més, sabem que ara mateix Grècia s’ha convertit en l’enemic número 1 de tots els defensors del “sistema” així que preparem-nos pel que ve, perquè potser demà (o demà passat) viurem la mateixa situació.

Curiosament, la primera notícia de la que ens fet ressò és la falta de dones en els ministeris grecs, un equip de 10 homes serà l’encarregat de portar-los tots. No entraré a valorar perquè té més recorregut mediàtic això que la pujada del sou mínim i altres mesures que s’han pres des del primer dia; tots sabem que durant els pròxims mesos serà un atac sistemàtic a Syriza per intentar vendre que el sistema no es pot canviar i que els mitjans mediàtics abraçaran aquest camí amb el seu fanatisme habitual. Vull valorar el fet, 10 ministeris, 10 homes, una xifra curiosa, ja que , per posar un exemple, el consell ciutadà de VNG està composat per 5 homes i 5 dones més el secretari general, però es veu que si hi ha vilanovines, el que falten son gregues capaces. Ara vindran la col·lecció sencera de justificacions en base a diferents aspectes: que si la discriminació positiva el que fa en “enxufar” a dones només per ser-ho, que si s’ha de llegir el context de la societat grega, que és masclista (no com la nostra, voldran dir alguns), que s’ha de deixar de mirar aquestes coses i pensar només en meritocràcia (com si en la consecució de mèrits els masclisme s’hi absentés), també he sentit que si fos al revés, 10 dones, ningú diria res i això no és just. Sincerament, no em crec que en tota Grècia o en tota Syriza no hi hagi 5 dones capaces de fer la mateixa o millor feina que qualsevol dels 10 nous ministres i que no hi siguin, pels motius que siguin, em sembla treballar en complicitat amb el sistema de patriarcat que en principi es vol combatre. Especial menció es mereixen els que tenen la cara de dir que si fos al revés ningú es queixaria, encara recordo les bromes que s’escoltaven en mitjans de tots els colors sobre Carme Chacón quan va ser ministra de defensa o les gracietes, que després riu tothom, de Berlusconi sobre Merkel. No, si és que per alguns deu ser que son les dones qui han invisibilitat als pobres homes, que vivim en un món on no podem expressar la nostra opinió....

Tampoc accepto que se’m tatxi de reaccionari o d’estar en contra de Syriza per fer aquesta crítica. Sóc dels que pensa (o espera) que d’aquí uns anys, quan els llibres d’història parlin del canvi polític que hi va haver a Europa es citin les eleccions a Grècia com el punt d’inflexió que va decantar la balança cap a la fi de l’austeritat assassina que proposaven els poders econòmics d’Europa i va obrir les portes a les noves polítiques ciutadanes. I sóc suficientment obert de mires per seguir pensant això i a la vegada dir que sense dones, aquest canvi serà molt més difícil, que reproduint la invisibilitat femenina de la societat (la grega, la catalana, l’espanyola, trieu, n’hi ha a totes) no s’aconsegueixen transformar aquesta.

Que ens serveixi a tots. És molt fàcil perdonar aquestes coses per part d’una societat que fa invisible la submissió de les dones. Estiguem atents, no hi caiguem, busquem la transformació total i recordem: sense elles, no serà tan canvi.