Ir al contenido principal

Un altre dilluns perdut

Ahir es va celebrar ple i valdria la pena fer-ne una petita valoració, tant en quan als punts concrets com sobre dinàmiques, actituds i perspectives fins final de mandat. En primer lloc, destacar que finalment els i les treballadores del Consorci de Servei a les Persones tenen una sortida definitiva amb la dissolució d’aquest i la creació d’un ens autònom. Sobre aquest punt es poden fer (de fet, alguns les fem) moltes crítiques sobre la poca transparència amb la que el govern ha portat el procés, a part de veure preocupant la deriva convergent d’atac a certs sindicats, però ara era necessari acabar amb la inseguretat laboral de la gent.

Arribem a final de mandat sense solucionar (i ja no ho farem) la desídia del govern, de tots els governs, de cara a informar a l’oposició. Informes que arriben (si arriben) el mateix dia de ple, punts que no passen per comissions, mocions que no es deixen recollir,… En fi, seguim en la cultura de les majories absolutes però sense majories absolutes (i no tornaran). Pero sort, el debat polític al plenari existeix perquè l’oposició presenta mocions (que després el govern es passa per la tangent). El greuge vilanoví amb el servei de rodalies, la millora de l’espai públic, suport a les treballadores d’atenció primària i absolució de les preses polítiques són algunes de les aprovades ahir. En aquest cas, la nostra proposta des de SOM VNG (junt amb CUP i l’Ariadna Llorens), una moció a favor de reconèixer el dret d’una treballadora municipal a ser readmesa després d’un acomiadament injust per possible persecució sindical, va ser rebutjada. Tenir els serveis externalitzats en mans de multinacionals serveix per això, per tenir govern que fan de majordoms d’aquestes empreses i sempre donen l’esquena a les treballadores que es deixen la vida donant un servei a la ciutat. Fàstic especial fa veure com alguns partits quan eren a l’oposició si que recolzaven aquestes propostes només, ara ho veiem, per veure si així desgastaven el govern però amb el canvi de cadira, canvi de principis.

Una menció curta però no tant com el seu protagonista: tot el rebuig al regidor que fa oposicions per entrar a VOX. Una estafa democràtica per part d’un energumen que ha segrestat un acta de regidor per promoure el seu odi. Des de SOM VNG el mantindrem al lloc on està i mereix seguir i cridem a la resta de forces democràtiques a mantenir-lo: la més absoluta irrellevància.

En fi, el nostre plenari segueix lluny, molt lluny, de la ciutadania que diu representar i sense fer front a les necessitats de la gent vilanovina, aprovant tot allò que serveix però anar tirant i oposant-se a tota proposta que impliqui alguna acció, el més mínim canvi. S’acabarà el mandat com una oportunitat perduda, ara bé, nosaltres seguirem lluitant dia a dia, engruna a engruna, per construir una nova oportunitat de canviar-ho tot, per enviar a pastar fang a qui ens segresta l’esperança. Aquest és el nostre compromís

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

11S: agafem forces

Signat amb Sergi Amat, Joana Bregolat i Margarita Fité Arriba un altre onze de setembre, una Diada que marca un nou curs polític calent. Venim d’un any combatiu, on els carrers han marcat el camí davant unes institucions repressores, patriarcals i neoliberals que cada cop –si ja no és res– ens representen menys. I aquest any combatiu, ens ha mostrat la necessitat de superar les mirades tancades perquè soles, aïllades, no podem enfrontar la complexa situació política que vivim a Catalunya: hem d’avançar cap a la construcció d’àmplies majories que esdevinguin forces constituents.   L’escenari de futur que se’ns planteja, entre processos judicials polititzats íntegrament, discursos alt-right amb motivacions electoralistes pures i mostres d’impunitat setmanals de l’extrema dreta als nostres carrers, ens referma en la necessitat d’un espai de trobada ampli. Cal construir un front sòlid que trenqui amb la paràlisi i sigui capaç d’articular una política unitària cont...

Majories amb peus de fang

El 15 del mes que ja acomiadem es va constituir el nou ple i tenim nova alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. El numeret dels dies i les hores prèvies van configurar un espectacle vergonyós sense precedents en la política local. Més enllà de les valoracions que puguem fer de la naturalesa del pacte i del contingut programàtic (o de la seva absència), que ja vam fer col·lectivament com a grup, l’espectacle i l’evolució dels esdeveniments apunten quin és el veritable caràcter del proper govern. D’un govern independentista amb majoria d’esquerres es va passar, en poques hores, a un govern independentista amb majoria absoluta -ser d’esquerres, potser, és secundari ara mateix -. En resum, la lògica que va fer que JxCat i la CUP regalin l'alcaldia a ERC res té a veure amb la nostra ciutat de la mateixa manera que el rebuig al PSC, que hauria de fer una reflexió de perquè està tan aïllat, poc té a veure amb les polítiques que han comportat la deg...