Ir al contenido principal

Un altre dilluns perdut

Ahir es va celebrar ple i valdria la pena fer-ne una petita valoració, tant en quan als punts concrets com sobre dinàmiques, actituds i perspectives fins final de mandat. En primer lloc, destacar que finalment els i les treballadores del Consorci de Servei a les Persones tenen una sortida definitiva amb la dissolució d’aquest i la creació d’un ens autònom. Sobre aquest punt es poden fer (de fet, alguns les fem) moltes crítiques sobre la poca transparència amb la que el govern ha portat el procés, a part de veure preocupant la deriva convergent d’atac a certs sindicats, però ara era necessari acabar amb la inseguretat laboral de la gent.

Arribem a final de mandat sense solucionar (i ja no ho farem) la desídia del govern, de tots els governs, de cara a informar a l’oposició. Informes que arriben (si arriben) el mateix dia de ple, punts que no passen per comissions, mocions que no es deixen recollir,… En fi, seguim en la cultura de les majories absolutes però sense majories absolutes (i no tornaran). Pero sort, el debat polític al plenari existeix perquè l’oposició presenta mocions (que després el govern es passa per la tangent). El greuge vilanoví amb el servei de rodalies, la millora de l’espai públic, suport a les treballadores d’atenció primària i absolució de les preses polítiques són algunes de les aprovades ahir. En aquest cas, la nostra proposta des de SOM VNG (junt amb CUP i l’Ariadna Llorens), una moció a favor de reconèixer el dret d’una treballadora municipal a ser readmesa després d’un acomiadament injust per possible persecució sindical, va ser rebutjada. Tenir els serveis externalitzats en mans de multinacionals serveix per això, per tenir govern que fan de majordoms d’aquestes empreses i sempre donen l’esquena a les treballadores que es deixen la vida donant un servei a la ciutat. Fàstic especial fa veure com alguns partits quan eren a l’oposició si que recolzaven aquestes propostes només, ara ho veiem, per veure si així desgastaven el govern però amb el canvi de cadira, canvi de principis.

Una menció curta però no tant com el seu protagonista: tot el rebuig al regidor que fa oposicions per entrar a VOX. Una estafa democràtica per part d’un energumen que ha segrestat un acta de regidor per promoure el seu odi. Des de SOM VNG el mantindrem al lloc on està i mereix seguir i cridem a la resta de forces democràtiques a mantenir-lo: la més absoluta irrellevància.

En fi, el nostre plenari segueix lluny, molt lluny, de la ciutadania que diu representar i sense fer front a les necessitats de la gent vilanovina, aprovant tot allò que serveix però anar tirant i oposant-se a tota proposta que impliqui alguna acció, el més mínim canvi. S’acabarà el mandat com una oportunitat perduda, ara bé, nosaltres seguirem lluitant dia a dia, engruna a engruna, per construir una nova oportunitat de canviar-ho tot, per enviar a pastar fang a qui ens segresta l’esperança. Aquest és el nostre compromís

Comentarios

Entradas populares de este blog

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Ningú enrere

Els dies que estem vivint no els oblidarem de cap manera. Tots els sentiments possibles confinats entre 4 parets -en el millor dels casos-, el patiment de qui no té més remei que anar a treballar, bé perquè sigui indispensable o perquè no se'ls permet (o no poden) quedar-se a casa. Segurament a hores d'ara, que ja ha passat una setmana, podem començar a entendre algunes conseqüències a curt termini. Encara, però, queda molt per conèixer l’abast de l’impacte d’aquesta crisi, que no és només sanitària. Encara queda per a que ens acabi d’entrar al cap tot el que està passant. Moments com els d’ara ens serviran per veure el millor de l’altre. Evidentment podrem buscar molts exemples del pitjor, podrem trobar persones irresponsables, individualistes i oportunistes, però crec que hem de centrar-nos en el que ens serveix per lluitar contra aquest maleit virus, el que ens serveix per construir un demà millor. Per posar alguns exemples de la nostra ciutat: llistes de voluntàrie...

Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...