Ir al contenido principal

Un altre dilluns perdut

Ahir es va celebrar ple i valdria la pena fer-ne una petita valoració, tant en quan als punts concrets com sobre dinàmiques, actituds i perspectives fins final de mandat. En primer lloc, destacar que finalment els i les treballadores del Consorci de Servei a les Persones tenen una sortida definitiva amb la dissolució d’aquest i la creació d’un ens autònom. Sobre aquest punt es poden fer (de fet, alguns les fem) moltes crítiques sobre la poca transparència amb la que el govern ha portat el procés, a part de veure preocupant la deriva convergent d’atac a certs sindicats, però ara era necessari acabar amb la inseguretat laboral de la gent.

Arribem a final de mandat sense solucionar (i ja no ho farem) la desídia del govern, de tots els governs, de cara a informar a l’oposició. Informes que arriben (si arriben) el mateix dia de ple, punts que no passen per comissions, mocions que no es deixen recollir,… En fi, seguim en la cultura de les majories absolutes però sense majories absolutes (i no tornaran). Pero sort, el debat polític al plenari existeix perquè l’oposició presenta mocions (que després el govern es passa per la tangent). El greuge vilanoví amb el servei de rodalies, la millora de l’espai públic, suport a les treballadores d’atenció primària i absolució de les preses polítiques són algunes de les aprovades ahir. En aquest cas, la nostra proposta des de SOM VNG (junt amb CUP i l’Ariadna Llorens), una moció a favor de reconèixer el dret d’una treballadora municipal a ser readmesa després d’un acomiadament injust per possible persecució sindical, va ser rebutjada. Tenir els serveis externalitzats en mans de multinacionals serveix per això, per tenir govern que fan de majordoms d’aquestes empreses i sempre donen l’esquena a les treballadores que es deixen la vida donant un servei a la ciutat. Fàstic especial fa veure com alguns partits quan eren a l’oposició si que recolzaven aquestes propostes només, ara ho veiem, per veure si així desgastaven el govern però amb el canvi de cadira, canvi de principis.

Una menció curta però no tant com el seu protagonista: tot el rebuig al regidor que fa oposicions per entrar a VOX. Una estafa democràtica per part d’un energumen que ha segrestat un acta de regidor per promoure el seu odi. Des de SOM VNG el mantindrem al lloc on està i mereix seguir i cridem a la resta de forces democràtiques a mantenir-lo: la més absoluta irrellevància.

En fi, el nostre plenari segueix lluny, molt lluny, de la ciutadania que diu representar i sense fer front a les necessitats de la gent vilanovina, aprovant tot allò que serveix però anar tirant i oposant-se a tota proposta que impliqui alguna acció, el més mínim canvi. S’acabarà el mandat com una oportunitat perduda, ara bé, nosaltres seguirem lluitant dia a dia, engruna a engruna, per construir una nova oportunitat de canviar-ho tot, per enviar a pastar fang a qui ens segresta l’esperança. Aquest és el nostre compromís

Comentarios

Entradas populares de este blog

Pa, treball, sostre i dignitat

Cal llegir el moment polític que estem vivint. Un moment de clarobscurs. Un moment en el que hi conviuen monstres i esperances. Ara mateix de monstres en podem veure uns quants, des dels fantasmes de la xenofòbia i l’odi expandint-se per Europa fins a les elits que ens governen tan disposades a treure’ns-ho tot. Estem veient com la crisi s’ha emportat per davant infinitat de drets aconseguits després de moltes lluites, com davant la necessitat de protegir privilegis no hi ha hagut cap mirament en tocar sanitat, educació, drets laborals i tot el que fes falta. En aquest moment, una de les majors derrotes a les que ens enfrontem és la normalització de la precarietat, acostumar-nos a que no hi ha res més a fer i resignar-nos a la nostra sort. Per sort, sempre hi ha qui no es resigna. Durant aquests temps, hem vist com la lluita al carrer cobrava més sentit cada dia que passa. L’allau dels primers desnonaments davant l’estafa de les hipoteques va provocar que les veïnes de les ciutat...

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...

Una pausa, una reflexió i una decisió

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...