MIRADA DES DE BAIX

Una de les màximes que sempre hem acceptat és que els pensaments radicals son propis d’una edat, que conforme un va avançant en el seu procés de maduració va moderant la seva manera d’entendre el món, acceptant millor les diverses realitats que l’envolten. Em fa especial gràcia quan persones de certa edat, votants de la dreta liberal (poseu els partits que vulgueu com exemple) que et miren amb ulls nostàlgics mentre pensen “jo de jove també votava tal, creia tal....”. Es veu que si no et dones pressa a canviar aquest mon resulta que és ell el que s’encarrega de canviar-te a tu. Aquesta teoria està molt impregnada dins la nostra imaginació col·lectiva i per mi té un significat molt clar. Iguala els pensament més “idealistes” amb ser un immadur. Només als immadurs se’ls acudeix defensar una renta bàsica universal, de gran veus que això és molt difícil i ho descartes; només a un immadur creu que la seva ciutat ha de poder votar sobre el seu ordenament urbanístic, algú assenyat sap qu...

Diumenge per mi va ser un dia emocionant. No només vaig utilitzar un micròfon per primera vegada (presentàvem el conse ll ciutadà de Podem VNG, del que sóc un dels 3 portaveus) davant d’una sala plena de gent i d’il·lusió, sinó que també vam veure com aquesta il·lusió es movia pel Mediterrani i Syriza guanyava les eleccions de Grècia quedant-se a les portes de la majoria absoluta. Al sortir el nou govern de Syriza han esdevingut diferents reaccions. Personalment sé que si vull seguir la realitat política a Grècia a partir d’ara hauré d’aprendre l’idioma, ja que dubto molt que aquí arribi cap noticia sense estar excessivament cuinada, hi ha massa en joc com perquè ara la veritat ens destrossi el joc. A més, sabem que ara mateix Grècia s’ha convertit en l’enemic número 1 de tots els defensors del “sistema” així que preparem-nos pel que ve, perquè potser demà (o demà passat) viurem la mateixa situació. Curiosament, la primera notícia de la que ens fet ressò és la falta de dones e...

Últimament, degut als últims esdeveniments pels que he passat, li dono moltes voltes al concepte de “representar”. M’ha tocat formar part del Consell Ciutadà de PODEM VNG, a més com a portaveu i, per tant, es podria dir que soc representant de tots els simpatitzants de PODEM dins de la ciutat (o de tots els ciutadans, segons com es miri); cosa que, a la meva manera de veure-ho, em comporta una responsabilitat de cara a la meva “llibertat d’expressió”. No és que ja no pugui expressar les meves opinions, penso seguir fent-ho sense cap tipus de dubte, però tinc que preveure que molts poden entendre que no és la meva opinió el que expresso, sinó les idees d’altres. Que vol dir això? Doncs que a part de propietari de les meves idees ara sóc portador d’opinions comunes, gestor d’ideologia per dir-ho d’alguna manera, i com jo, tots els meus companys del Consell Ciutadà (ja no parlem de l’Iván, el Secretari General). Representar vol dir actuar, té un punt de ficció. És molt possible que...