Ir al contenido principal

Mes enlla del 21D

Després de veure com està evolucionant la campanya electoral per aquest 21D i veient ja clarament a quin "sac de vots" està atacant cada espai, unes petites reflexions i una decisió:

Aquesta convocatòria ha agafat malament a tothom que tingui un projecte polític per Catalunya, els únics partits amb una campanya preparada i pensada han sigut aquells que calculaven i desitjaven l'aplicació del 155. En aquest marc, certes patinades i cagades a l'hora de llençar missatge segueixen essent greus, però més imperdonable seria tenir-ho tot preparat i ser còmplices.

Una de les principals debilitats del "procés" han sigut les toneladas d'electoralisme que l'han governat durant molts trams. Xantatges de partit, "si no em recolzen, traïdors", discursos més pensats en guanyar vots que en defensar estratègia.... En aquest sentit una campanya electoral on els espais que van defensar i col·laborar pel referèndum i la vaga general del 3 d'octubre ara s'estan tirant els trastos al cap, ens serveix per entendre què ens enforteix i què ens debilita.

Aquestes eleccions, com també el 27S, estan pensades per beneficiar a qui les convoca i els seus resultats mostraran més aviat un mapa de la correlació de forces per la qüestió nacional que no pas la pluralitat política existent a Catalunya.

Amb tot això, he pres la ferma decisió de pensar més enllà de la jornada electoral. Defenso, participo i votaré per Catalunya en Comú Podem però no penso fer CAP CRÍTICA NI RETRET cap a la CUP fins passades les eleccions. Això vol dir que no en tinc? Moltes (també cap a nosaltres mateixes), però penso que les que hauríem de ser còmplices no hauríem d'estar matant-nos per tenir una o dues diputades de més.

Una abraçada i cuidem-nos!

Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Pa, treball, sostre i dignitat

Cal llegir el moment polític que estem vivint. Un moment de clarobscurs. Un moment en el que hi conviuen monstres i esperances. Ara mateix de monstres en podem veure uns quants, des dels fantasmes de la xenofòbia i l’odi expandint-se per Europa fins a les elits que ens governen tan disposades a treure’ns-ho tot. Estem veient com la crisi s’ha emportat per davant infinitat de drets aconseguits després de moltes lluites, com davant la necessitat de protegir privilegis no hi ha hagut cap mirament en tocar sanitat, educació, drets laborals i tot el que fes falta. En aquest moment, una de les majors derrotes a les que ens enfrontem és la normalització de la precarietat, acostumar-nos a que no hi ha res més a fer i resignar-nos a la nostra sort. Per sort, sempre hi ha qui no es resigna. Durant aquests temps, hem vist com la lluita al carrer cobrava més sentit cada dia que passa. L’allau dels primers desnonaments davant l’estafa de les hipoteques va provocar que les veïnes de les ciutat...
Publicar un comentario
Leer más

Tal dia ha fet un any

Ha fet un any de les constitucions dels diferents consistoris municipals i, per tant, és pertinent fer un primer balanç del mandat que es va inaugurar llavors. Moltes línies s'han escrit sobre com va anar la investidura vilanovina i no cal repetir-se massa, simplement recordar que davant d'una sociovergència que havia obtingut menys regidores que mai, vam tornar a perdre l'oportunitat d'enviar a totes les que sempre han manat a l'oposició i, per tant, l'oportunitat de construir una alternativa real a les polítiques zombie que ens han portat fins on som ara. A diferència de 2015, on ningú ens treia a ballar, aquest 2019 sí va haver-hi negociacions i, de fet, possibilitats reals de veure com les regidores de SOM VNG entràvem a governar. Des d'alguns espais de trajectòria més “tradicional” encara tenen les mans al cap, sense entendre perquè no ocupem els llocs alts del plenari. Per a què ens presentem, sinó, es deuen preguntar. Doncs bé, el cas és que si el ...
Publicar un comentario
Leer más

Una pausa, una reflexió i una decisió

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...
1 comentario
Leer más