MIRADA DES DE BAIX

  Escrit conjuntament amb Deborah Zimmerman   Amb l'aprovació en l'últim ple, la sociovergència ha trobat en la possibilitat de vendre la promesa d'un nou parc comercial l'oportunitat de rentar 4 anys de no-govern i l'absoluta falta de projecte per Vilanova i la Geltrú. Per aconseguir-ho, ha fet servir l'estratègia habitual: zero debat públic, zero debat polític, temps justos ("ara o mai") i apostar-ho tot a la pressió mediàtica sobre l'oposició a veure si tenen efecte, tot això acompanyat del xantatge emocional que ja ningú es creu, el que serà la signatura d'aquest mandat. Milionada d'inversió, centenars de llocs de treball "directes" (es diu així per deixar caure que indirectament se'n poden crear més), millores en la xarxa de comunicació... D'una ciutat feta un nyap passarem a ser l'enveja de tot el món! Inclús tenim les veïnes (millor dit, al govern) de San...

 Article signat amb Juanma Rodríguez La política municipal, com la catalana, ha entrat en un situació de bloqueig de la que no se’n veu sortida possible en el futur més immediat. De la catalana poc escriurem que no s’hagi escrit ja, totes hem vist com ni el millor equip de guionistes de Hollywood seria capaç de dissenyar una trama com la que hem viscut els últims anys, amb etapes passades que ressusciten, actors oblidats que tornen i girs argumentals que ho mantenen sempre tot en tensió (això sí, sense avançar massa després). La política municipal vilanovina, però, és una espècie de rèplica en petit, una espècie de grup de teatre amateur, una banda tribut que versiona cançons a la seva manera i sense gaire traça. Al guió per Vilanova i la Geltrú no apareixen grans trames (que es podria), hi ha uns personatges més grisos i els “guionistes” no s’esforcen massa en que ningú ens segueixi amb interès. Veiem com, per exemple, les ordenances fiscals i els pressupost...

Una de les preguntes que s'ha de contestar a 2018 (per això del cap d'any) és que si la majoria de JxSi i la CUP (72), el mandat del referèndum del 1-O, la vaga general del 3-oct, els CDRs i tot plegat no ha sigut suficient per obrir un procés constituent, què ho serà? Tinguem clar que a nivell institucional l'independentisme, com a molt, manté posicions (perden dos diputats) en un moment on es fa evident que necessitava guanyar-ne mentre que els 3 diputats menys de comuns fan més petit l'espai institucional que defensa un referèndum. Per tant, tot i que hi ha enquestes i és un lema molt repetit allò de que la sortida democràtica és la solució que genera un consens en més del 80% de catalanes, aquest consens no es tradueix en el nombre de diputades. Mirem també més enllà i no caiguem en "institucionalitis", s'ha demostrat un molt bon múscul de mobilització però estem en fase defensiva, responent a la repressió, demanant alliberaments i protesta...

Després de veure com està evolucionant la campanya electoral per aquest 21D i veient ja clarament a quin "sac de vots" està atacant cada espai, unes petites reflexions i una decisió: Aquesta convocatòria ha agafat malament a tothom que tingui un projecte polític per Catalunya, els únics partits amb una campanya preparada i pensada han sigut aquells que calculaven i desitjaven l'aplicació del 155. En aquest marc, certes patinades i cagades a l'hora de llençar missatge segueixen essent greus, però més imperdonable seria tenir-ho tot preparat i ser còmplices. Una de les principals debilitats del "procés" han sigut les toneladas d'electoralisme que l'han governat durant molts trams. Xantatges de partit, "si no em recolzen, traïdors", discursos més pensats en guanyar vots que en defensar estratègia.... En aquest sentit una campanya electoral on els espais que van defensar i col·laborar pel referèndum ...

Fa unes setmanes, un company d'aquells que són referent em feia una reflexió: “En aquesta vida al final s'ha de triar si t'importa més tenir o ser. Si la primera t'és més important comporta competir per acumular més que els demés, no preocupar-te per repartir i tenir més enemics que aliats; en canvi, la segona et comporta l'obligació de viure en harmonia amb el que et rodeja, a desenvolupar-te com a persona i relacionar-te com a igual amb la resta”. Un dies després, en una altra conversa amb altres companyes regidores de varis municipis reflexionàvem sobre la cita en base als nostres municipis i arribàvem a una conclusió: tenim poblacions que competeixen per tenir enlloc d'intentar ser. Portem una dècada de destrucció amb els culpables de l'esclat donant-nos les seves “solucions” i empitjorant-ho tot cada dia que passa. És necessari que fem memòria al discurs dominant els anys anteriors a la crisi, sobre com el crèdit es venia com si fos pa, com s...

Signat amb Gertrudis Conde, regidora de Fem Poble i membre de Podem La realitat d’aquests dies ha fet caure moltes caretes que portaven dècades fixades. La qüestió catalana ha comportat un terratrèmol als ciments del règim del 78, que no ha tingut cap tipus d’escrúpol a l’hora de mobilitzar a l’extrema dreta per promoure un tancament de files. Hem vist de tot: notícies falses, difamacions contra figures públiques, exèrcits de tertulians justificant la repressió, detencions injustificades, garrotades, agressions al carrer… Hem vist fins i tot una declaració del cap d’Estat (aquell que ho és per prova de paternitat) que semblava encendre les metxes per incendiar les seves tropes d’odi. Aquells que tant defensen la unitat d’Espanya per sobre de tot estan avivant la intolerància, arriscant a crear una fractura social irreversible. Tenim a més del 50% de joves en atur, les...

Tot i semblar impossible, és un bon moment per aturar-se uns segons i mirar el paisatge real que tenim davant, sense caure en veure el que ens agradaria que hi fos. S’ha convocat una referèndum per decidir el futur de Catalunya diumenge i l’Estat l’ha prohibit, engegant tota la seva maquinària repressiva al màxim, sense tallar-se un pèl. Hagués estat preciós haver pogut gaudir d’una campanya pel referèndum calmada, plena de debats entre el SÍ i el NO, amb arguments per ambdues parts i normalitat democràtica; hagués estat ideal però per que això hagués passat hauríem de viure en un règim democràtic i no tenim aquesta sort. La convocatòria del referèndum, aquella etapa passada que el consens dins la població va ressuscitar, ha posat de manifest les fortes contradiccions de la democràcia del règim del 78. Es pot caure en la temptació de pensar que estem vivint un error, que al govern del PP se li ha pelat un cable (que tampoc tindrien en molt bon estat) i s’han passat, que la demo...