Dos anys picant pedra

Hi ha una decisió que s'ha de prendre, que no es pot eludir i cal afrontar amb valentia i, sobretot, sinceritat. Quan un projecte polític amb intenció de transformar la societat arriba a les institucions ha de triar camí, decidir si el que toca és fer recanvi, adaptar-se al ritme institucional i treure'n el màxim possible o, en canvi, lluitar amb un peu fora per instaurar ritmes propis, trencar la lògica institucional.

Semblen 40, però just farà 2 anyets que existeix SOM VNG, el nostre espai per transformar Vilanova i la Geltrú.. No va ser fàcil, vam decidir recórrer a deixar en mans de la gent (recollir més de 1500 signatures en 15 dies) el fet de presentar-nos a les municipals, que no rebríem ni un duro que no fossin petites aportacions de veïns i veïnes, cap finançament amb bancs, codi ètic i totes les decisions es prenen de forma oberta a la ciutat. No sense dificultats, amb els ritmes de la institució fent de tot per dificultar-ho, amb un govern amb minoria que es nega a obrir debats o donar la cara, hem aconseguit posar al centre de la política vilanovina qüestions com el rescat social, la democràcia participativa o la transparència.

L'activitat municipal ens ha exigit molt, les portes de l'Ajuntament tiren de nosaltres perquè ens tanquem dins del Ple i abandonem al carrer, però gràcies a seguir amb les assemblees obertes, a peu de carrer i en contacte amb la nostra essència ens hem pogut mantenir, sense moderar-nos ni adaptar-nos en cap moment i poder marcar agenda pròpia. Què hem fet? Estem a l'oposició, però això no vol dir que no hi hagi res a fer. Des de la nostra posició hem impulsat millores al pla d'Habitatge, els pressupostos participatius, millores en la tarifació social, activació econòmica del port, hem intentat millorar les polítiques d'ocupació i, sobretot, recollir les lluites de la gent vilanovina i fer-les protagonistes. En fi, no rendir-nos mai per millorar la vida de la gent a la nostra ciutat.

Mala notícia seria que un projecte nascut del carrer i de la indignació es tanqués dins dels despatxos. Ho tenim clar, tenim un peu per lluitar dins la casa gran, però el nostre compromís està fora, en seguir acompanyant i recolzant totes les lluites d'aquelles que no tenen veu. Si mirem al nostre voltant veurem que la vida cada cop s'endureix més, que estem en una situació límit i que la resposta des de l'Estat i les seves institucions (l'Ajuntament n'és una) és clara: atacar amb repressió a tothom qui denuncia, a tot allò que posa en discussió el stato quo ja siguin unes urnes o uns titellaires. Des de SOM VNG no em deixat de mobilitzar-nos ni d'acompanyar totes les lluites que han acabat en els jutjats de la nostra ciutat, ja sigui per acompanyar a famílies a les que els roben la casa o companyes jutjades per protesta. En un context on posar-se de costat és abraçar als poderosos, nosaltres donem la cara.

“La veritat està fora” que deia la serie. Totalment cert, la ciutat que respira, que existeix, no és la que es descriu en els despatxos, no és la que diuen els números (sempre parcials) i, sobretot, no s'assemblea en res a la que s'argumenta al ple. La representació d'un debat mensual no correspon amb el debat diari pel qual passen moltes famílies per poder subsistir, moltes treballadores que veuen com van perden drets dia a dia, moltes persones que veuen desaparèixer els seus ingressos i una ciutat que cada dia es desperta empobrida, abandonada i desgastada. O hem dit moltes vegades, no es tracta de guanyar només eleccions, no es tracta d'arribar a pactes de govern sinó d'acumular la força suficient per canviar-ho tot, per posar-nos al servei de les necessitats de la gent. No ho podrem fer soles, ho sabem, per això apostem clarament per ampliar els espais de lluita en confluències forjades a les lluites del carrer. Poc tenim a parlar amb qui no sap res de la nostra ciutat, amb qui només s'atreveix a mirar-la des d'una finestra. En canvi, molt camí per recórrer tenim amb totes aquelles que ens trobem dia a dia parant desnonaments, lluitant contra l'especulació urbanística, contra les privatitzacions, pel dret a tenir cultura i tantes lluites per millorar la vida dels i les vilanovines. No participarem ni per un segon en el joc de les cadiretes dels partits polítics, nosaltres no hem vingut a representar la gent sinó a que la gent es representi a si mateixa, per tant només se'ns trobarà fent créixer aquells espais oberts pensants en l'empoderament ciutadà, en la democràcia i en anar més enllà, seguim sent les mateixes que van decidir demanar 1500 signatures per poder ser candidatura.

I ara què? Queda molta feina per fer i molt espai per construir, SOM VNG ha de mantenir-se com el què és, un projecte obert al servei de totes, que es nega a funcionar en lògiques partidistes i que sempre prioritzarà les necessitats de la gent, per sobre de tot. Amb la feina dins feta però sense deixar-se conquerir per la trituradora de somnis.