Prou ciutats fantasma

Signat amb Deborah Zimmerman.

Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú.

L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries.

El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de torn (tripartit), pressionat per les accions veïnes i plataformes ecologistes, va decidir parar la llicència per construir habitatges que havia atorgat pocs mesos abans a la promotora immobiliària propietària dels terrenys de la Platja Llarga (espai de gran valor natural). Amb un recorregut on hi ha sentències judicials, al final l’aposta dels diferents governs passa per passar els drets d’edificabilitat d’una parcel·la a una altra, sobrecompensant a les empreses immobiliàries. La preservació o no del sector de Platja Llarga va quedar condicionada al compliment d'aquests acords, que davant la impossibilitat de donar-li compliment per part de l'Ajuntament, es van anar prorrogant reiteradament, l’últim cop molt recentment.

La ciutat no necessita aquest projecte. Repetir l'estratègia que fan servir la majoria de municipis que habiliten territori per a noves urbanitzacions a fi d'augmentar el creixement econòmic sostingut, que no sostenible, i que fan servir els ajuntaments per aconseguir les plusvàlues que els permeten "sobreviure" i desenvolupar altres projectes municipals, és tornar a obrir les portes a l'especulació immobiliària que sobrevola com voltor aguaitant cada requalificació del sòl. A dia d’avui hi ha més de 2000 habitatges buits a la ciutat, tenim gent sense casa i moltes cases sense gent en mans de la banca, totes les previsions indiquen un decreixement en la població. Res que no sigui apostar de nou per polítiques d’especulació, aquelles que han provocat la crisis i l’emergència social actuals i han deixat els municipis catalans fets un nyap, justifica un projecte que respon a lògiques com BCN World.

Un govern, empreses i administracions superior a favor del projecte.... i encara així no poden. El rebuig a seguir apostant pel totxo i les receptes que ens han portat al cataclisme ha anat creixent sense parar i s’evidencia al ple Municipal. D’un regidor solitari a ser-ne set de diferents grups (per cert, grups que han estat expulsats de Consorci per mostrar el desacord amb el projecte.... democràcia, on?), s’han provocat audiències públiques a través de les firmes de milers de veïnes, plataformes, protestes.... Davant del discurs del “no hi ha res a fer”, s’imposa una nova política pensada en posar la gent al centre de tot, pas a pas. Al·legacions, mobilitzacions i la creació de projectes alternatius, la col·laboració entre les diferents forces i projectes que lluitem contra l’especulació immobiliària.

La lluita contra les injustícies son un laboratori immillorable per establir aliances i unitat popular. De la mateixa manera que el parar un desnonament colze a colze amb totes les veïnes ens fa veure’ns com a comunitat, la lluita contra els poderosos ens fa veure com son una ciutat viva, que lluita i no es rendeix davant dels interessos de les elits, governs cecs i polítiques antisocials. Participem i lluitem des de baix, no ens rendim!