VNG mereix futur

Quan s’intervé en la institució hi ha forces i dinàmiques que dificulten molt veure la realitat, sobretot quan no es té cap intenció de fer-ho. La institució modera, manipula i tergiversa la realitat i projectes que hi entren. No és un espai neutral on es confronten idees sinó un forat negre pensat per triturar qualsevol opció de canvi profund. Només cal veure els que hi porten dècades, què defensen ja? “Això ja s’està fent”, “les coses sempre ha sigut així” son expressions massa protagonistes en un argumentari pensat per justificar la no-resposta de la institució davant les necessitats de la gent.

Passa que la realitat és tossuda, la crisi real i la desigualtat ben notòria. Ara ha estat l’onada de fred la que evidencia que hi ha moltes persones que no es poden escalfar a casa seva (les afortunades que en tenen), l’emergència social en la que vivim augmenta dia a dia i ja s’ha emportat a massa persones endavant. El descrèdit a les institucions, i l’Ajuntament n’és un exemple, no respon a què aquestes siguin mal gestionades sinó a l’evidència de la complicitat que tenen a l’hora de mantenir i legitimar un sistema injust que blinda la desigualtat. No hem tingut mals governs (només) sinó institucions pensades per protegir privilegis enlloc del bé comú.

Hi ha una decisió que ens correspon com a ciutat, com a vilanovins i vilanovines. Seguim confiant en els gestors que ens diuen que no s’hi pot fer res més? Com superem els murs que ens han imposat? Com recuperem la nostra ciutat? Davant de la separació entre la gent i els seus governs, és suficient un canvi de cares? Hi hagut un clam i un clar procés deconstituent que fa que a la nostra ciutat ja no li val amb un govern amb “major sensibilitat” social (no fan falta masses esforços), els projectes que accepten les actuals regles de joc no fan més que ser còmplices de la injustícia i, com a molt, poden incidir en si donar totalment l’esquena a la ciutadania o només una mica.

La nostra ciutat mereix molt més, la seva gent mereix que superem l’etapa infantil que ens imposen els governs-gestores, mereix poder dir la seva, i establir-nos com a comunitat, una comunitat on ens cuidem les unes a les altres, on ningú es quedi enrere pels interessos de la minoria que sempre ho ha manegat tot. Es tracta d’assaltar les institucions? És clar, però no només això. De res ens servirà tenir una eina electoral que ens representi si la limitem simplement a això, a que ens representi. Les forces que compartim visió no ens podem quedar dins la lògica electoral sinó que haurien d'obrir una reflexió més profunda, amb més ambició i una mirada més llarga. Cal que superem les diferències que tenim (sabent que hi son, respectant-les) i també les nostres pròpies limitacions, destruir les nostres parets.

Per superar totes les herències d’un sistema i uns governs només dirigits a protegir-se i perpetuar-se cal molt més que una eina electoral, ens cal moviment, ens cal despertar. No superarem el deute il·legítim, les privatitzacions, les subvencions a amiguets, les xarxes clientelars, l’opacitat de les institucions i la impunitat dels que gestionen contra els interessos de les vilanovines només guanyant unes eleccions (que les guanyarem), sinó també creant la força suficient al voltant  de la remunicipalització dels serveis púbics, de posar els drets de la gent al centre de la política, de protegir-nos davant els abusos dels poderosos.

Vilanova té força. És una ciutat on el teixit associatiu i els moviments socials saben actuar, on en sabem molt de lluita al carrer, de parar desnonaments, aturar i denunciar el feixisme, de defensar el dret a la cultura i les línies de les nostres escoles. Ens cal un espai on totes les lluites germanes puguin ser una a tots els àmbits per guanyar de veritat, en majúscules, el futur de la nostra ciutat. Vilanova i la Geltrú mereix un descans de la sociovergència que la deprimeix, però un descans permanent, un descans per agafar forces i impedir que ens tornin a esclafar. Cada cop son més les veus que diem “ja n’hi ha prou”, no ens creiem els contes de qui sempre ha estat amunt i mai avall, així que tenim, totes, la responsabilitat de construir un futur millor.

Vilanova necessita una espai polític unitari que aplegui totes les voluntats de canvi, superant tot allò que ens separa, sigui el que sigui. Vilanova necessita un espai que agrupi totes les lluites, i configuri un programa i una agenda per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat justa i democràtica. Necessitem un descans de les polítiques fetes en contra nostra per agafar forces i guanyar el nostre futur.

Ho farem,