MIRADA DES DE BAIX

Signat amb Sergi Amat, Joana Bregolat i Margarita Fité Arriba un altre onze de setembre, una Diada que marca un nou curs polític calent. Venim d’un any combatiu, on els carrers han marcat el camí davant unes institucions repressores, patriarcals i neoliberals que cada cop –si ja no és res– ens representen menys. I aquest any combatiu, ens ha mostrat la necessitat de superar les mirades tancades perquè soles, aïllades, no podem enfrontar la complexa situació política que vivim a Catalunya: hem d’avançar cap a la construcció d’àmplies majories que esdevinguin forces constituents.   L’escenari de futur que se’ns planteja, entre processos judicials polititzats íntegrament, discursos alt-right amb motivacions electoralistes pures i mostres d’impunitat setmanals de l’extrema dreta als nostres carrers, ens referma en la necessitat d’un espai de trobada ampli. Cal construir un front sòlid que trenqui amb la paràlisi i sigui capaç d’articular una política unitària cont...

La mort del govern sociovergent vilanoví hauria d’haver significat una possibilitat per fer un gir a les polítiques dutes a termes durant dècades pels de sempre i començar a construir una nova manera de fer la nostra ciutat. Tot i que des de la sortida de les dues membres de la desapareguda Unió del govern, han aguantat posicions (tensions de la tardor-hivern catalanes incloses) fins que ha arribat el moment d'inaugurar la campanya electoral i han començat els focs artificials, en forma de candidatura patriòtica, mentre s’obvia que s’ha governat amb el PSC del 155 durant tres anys. Hi ha un element en la història que s'obvia fàcil, que algunes necessiten oblidar i que ningú el recordi, i és que durant aquests tres anys l'oposició ha estat capaç d'organitzar-se en base a propostes concretes. Fixant posicionaments en temes com els casos del Nucli Antic o Bosquet de Baixa-a-mar, la defensa de l'activitat cultural de la ciut...

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...

Escrit conjuntament amb Deborah Zimmerman, regidora de SOM VNG Potser pensàvem que eren qüestions de llibres d'història, que de la repressió política ja en podíem parlar en passat però resulta que la realitat és molt tossuda i li agrada treure'ns d'error. Durant els últims anys hem vist com participar en un piquet d'una vaga general et pot comportar anys de presó i tractament de terrorista, com fer una obra de titelles a l'aire lliure es pot convertir en un infern judicial, com les lletres de les cançons s'han convertit en delicte i evitar que la teva veïna es quedi sense casa un atemptat inadmissible . Segurament, en el temps on més evident és la corrupció de qui ens governa, on la podridura del sistema en el seu conjunt està a la vista de totes, és a les de baix a qui se'ns persegueix sense pietat, sense tallar-se res. El missatge que ens volen donar és evident: “no et fiquis en política (o només en la política que nosaltres et diguem) o acabaràs m...

Escrit conjuntament amb Marta Torres (coordinadora local ICV Vilanova) A ningú se li escapa que vivim uns temps intensos i complexos, carregats d’enormes dificultats i perills. La crisi econòmica, social i política que les de sempre ens han obligat a patir, ha fet saltar pels aires els elements fonamentals de la nostre societat, les necessitats comunes de la vida de la gent: empobriment general, normalització de la precarietat pèrdua de drets i llibertats, intervenció de les nostres institucions, amenaça autoritària,... En fi, ens estan robant la perspectiva de futur. És evident que necessitem resistència i resposta, i aquesta, sols pot generar-se des dels espais pròxims i quotidians de transformació, des de baix. Serà als nostres pobles i ciutats on podem donar el tomb, serà des dels espais de base on podrem canviar el full de ruta que ens volen imposar. Vilanova i la Geltrú pot esdevenir una ciutat per a la resposta, compromesa i capaç d’oferir una alternativa al bucle p...

S'ha trencat el govern a Vilanova i la Geltrú i no ha estat la tardor sinó la primavera qui ho ha vist. CIU -o com es vulguin dir- fa un balanç positiu de l'acció de govern, ha estat meravellós ens diuen, però per qüestions d'humanitat el pacte no podia continuar. Molts detalls de com s'ha gestionat el temps (perquè ara i no abans) i les formes d'aquesta ruptura es podrien analitzar però potser ens taparien el balanç pertinent, el que ara s'intenta tapar en vies del “ara no toca”. La sociovergència ha estat un fracàs, un pacte que no tenia sentit i només es justifica per la necessitat d'ocupar poder de dos grups en descomposició. PSC i CIU, brutalment hegemònics des de les primeres eleccions després del franquisme, veien com per primer cop entre les dues no sumaven ni majoria absoluta i decidien abraçar-se l'una amb l'altre. Hem viscut la crònica d'una mort anunciada, hem vist com durant aquest mandat el govern no ha fet política s...

Jo, com tanta gent, considero que l'1 d'octubre va ser un èxit sense precedents en quant a autoorganització popular i desobediència civil. Una fita on vam plantar llavors perquè brotin els pròxims anys (espero) i serà referència en qualsevol projecte transformador. Fa 6 mesos moltes no havíem dormit, havíem passat el dia buscant la manera que tothom pogués entrar a tots els col·legis, assegurant que cap es quedava buit per viure després una nit molt curta, amb temps just per relaxar (per dir-ho d'alguna manera) el cos una estona. Després, a les 5 del matí en dansa, arriben les urnes, el sistema informàtic que no va donar cap problema, les cues, les imatges gravades per sempre, témer que arribin a la teva ciutat, els nervis, la solidaritat entre desconegudes, el recompte, les abraçades... TOT. Vam seguir sumant fins al 3 d'octubre quan pràcticament cada municipi va viure la mobilització més gran de la seva història i es va unir molta més gent que no ...