MIRADA DES DE BAIX

Ahir es va celebrar ple i valdria la pena fer-ne una petita valoració, tant en quan als punts concrets com sobre dinàmiques, actituds i perspectives fins final de mandat. En primer lloc, destacar que finalment els i les treballadores del Consorci de Servei a les Persones tenen una sortida definitiva amb la dissolució d’aquest i la creació d’un ens autònom. Sobre aquest punt es poden fer (de fet, alguns les fem) moltes crítiques sobre la poca transparència amb la que el govern ha portat el procés, a part de veure preocupant la deriva convergent d’atac a certs sindicats, però ara era necessari acabar amb la inseguretat laboral de la gent. Arribem a final de mandat sense solucionar (i ja no ho farem) la desídia del govern, de tots els governs, de cara a informar a l’oposició. Informes que arriben (si arriben) el mateix dia de ple, punts que no passen per comissions, mocions que no es deixen recollir,… En fi, seguim en la cultura de les majories absolutes però sense maj...

Signat amb Irene Blanco Davant la incertesa dels últims temps i la desorientació que viu la política catalana en general som a les portes d’un nou cicle electoral on sembla que mai vam tancar del tot l’anterior. Un cicle que ve marcat, principalment, per unes eleccions municipals on es busca consolidar els espais i projectes alternatius que cerquen transformar i superar les institucions. L’arribada de les anomenades candidatures del canvi a 2015 va suposar un fort cop a les lògiques plenàries d’arreu del territori. L’experiència guanyadora de Barcelona així com la consolidació de la confluència de Catalunya en Comú (a l’espera del paper que jugui Podem, un tema que potser dóna per un article en si mateix) marquen de forma inevitable els projectes que s’estan bastint a tots els municipis, preexistents o no. Les que hem construït espais municipals i participem a Catalunya en Comú – Podem ens trobem a dia d’avui amb un doble problema. Per una banda, intentar homogeneït...

  Una ciutat la conformen les persones que hi habiten i participen del teixit del poble, però per habitar-hi calen cases, llocs on es construeix una llar, un espai de confort, intimitat i cura on les persones creen el seu projecte de vida i el nodreixen. I les institucions municipals són les garants de proporcionar aquestes cases, a través de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. A Vilanova i la Geltrú anem ben mancades de polítiques d’habitatge social. Malgrat no es disposen de dades actualitzades es pot afirmar que a la nostra ciutat el parc públic de lloguer representa el 0,91% del parc d’habitatges , mentre que a Barcelona representa un 1,5%, ambdós molt lluny del 15% o 20% dels estàndards europeus. Fent una avaluació per anys i amb el criteri del 15% marcat per la Llei catalana 18/2007 del dret a l’habitatge, l’any 2009 Vilanova i la Geltrú hauria d'haber comptat amb un parc d’habitatges per destinar a polítiques socia...

Signat amb Sergi Amat, Joana Bregolat i Margarita Fité Arriba un altre onze de setembre, una Diada que marca un nou curs polític calent. Venim d’un any combatiu, on els carrers han marcat el camí davant unes institucions repressores, patriarcals i neoliberals que cada cop –si ja no és res– ens representen menys. I aquest any combatiu, ens ha mostrat la necessitat de superar les mirades tancades perquè soles, aïllades, no podem enfrontar la complexa situació política que vivim a Catalunya: hem d’avançar cap a la construcció d’àmplies majories que esdevinguin forces constituents.   L’escenari de futur que se’ns planteja, entre processos judicials polititzats íntegrament, discursos alt-right amb motivacions electoralistes pures i mostres d’impunitat setmanals de l’extrema dreta als nostres carrers, ens referma en la necessitat d’un espai de trobada ampli. Cal construir un front sòlid que trenqui amb la paràlisi i sigui capaç d’articular una política unitària cont...

La mort del govern sociovergent vilanoví hauria d’haver significat una possibilitat per fer un gir a les polítiques dutes a termes durant dècades pels de sempre i començar a construir una nova manera de fer la nostra ciutat. Tot i que des de la sortida de les dues membres de la desapareguda Unió del govern, han aguantat posicions (tensions de la tardor-hivern catalanes incloses) fins que ha arribat el moment d'inaugurar la campanya electoral i han començat els focs artificials, en forma de candidatura patriòtica, mentre s’obvia que s’ha governat amb el PSC del 155 durant tres anys. Hi ha un element en la història que s'obvia fàcil, que algunes necessiten oblidar i que ningú el recordi, i és que durant aquests tres anys l'oposició ha estat capaç d'organitzar-se en base a propostes concretes. Fixant posicionaments en temes com els casos del Nucli Antic o Bosquet de Baixa-a-mar, la defensa de l'activitat cultural de la ciut...

Ha fet tres anys Som VNG vam aconseguir una fita que semblava impossible, utòpica. Vam entrar a l’ajuntament amb un pressupost mínim, sense cap experiència en campanyes electorals, sense padrins. Vam entrar perquè la gent que va aixecar el projecte estava convençuda que calia fer política d’una altra manera, posar les institucions al servei de les persones i no de les constructores, de les grans empreses ni dels bancs. Gent humil i treballadora, gent que venia de moviments socials, i gent que era la primera vegada que s’organitzava ens vam deixar l’ànima per aconseguir-ho i vam aportar moltes hores de treball, afegint el poc que teníem a la butxaca (segueixen igual de buides) per poder pagar el material de campanya. Semblava impossible que arribéssim a presentar-nos, perquè havíem d’aconseguir 1.500 signatures i no només les vam aconseguir, sinó que en vam arribar a més de 1.800, més de 1800 vilanovines ens van donar el seu aval personal. Semblava impossible que arribéssim a tenir ...

Escrit conjuntament amb Deborah Zimmerman, regidora de SOM VNG Potser pensàvem que eren qüestions de llibres d'història, que de la repressió política ja en podíem parlar en passat però resulta que la realitat és molt tossuda i li agrada treure'ns d'error. Durant els últims anys hem vist com participar en un piquet d'una vaga general et pot comportar anys de presó i tractament de terrorista, com fer una obra de titelles a l'aire lliure es pot convertir en un infern judicial, com les lletres de les cançons s'han convertit en delicte i evitar que la teva veïna es quedi sense casa un atemptat inadmissible . Segurament, en el temps on més evident és la corrupció de qui ens governa, on la podridura del sistema en el seu conjunt està a la vista de totes, és a les de baix a qui se'ns persegueix sense pietat, sense tallar-se res. El missatge que ens volen donar és evident: “no et fiquis en política (o només en la política que nosaltres et diguem) o acabaràs m...