MIRADA DES DE BAIX

Signat amb Deborah Zimmerman. Les desastroses conseqüències que van ocasionar els mega-projectes urbanístics que van acompanyar a l'especulació immobiliària al llarg i ample del territori, semblen no haver servit de lliçó, ni tan sols per fer una reflexió, al govern de Vilanova i la Geltrú. L'aliança sociovergent que avui timoneja el consistori de la ciutat, en minoria, està posant tot el seu esforç en tirar endavant un projecte faraònic que, sumant-se a la manera que tant es va aplaudir durant les últimes dècades, va batejar com "Eixample Nord". El projecte Eixample Nord és una modificació del pla general d'ordenament urbà del municipi, que ocupa aproximadament 106 hectàrees, ni més ni menys que un terç de la superfície actual de la ciutat. Preveu la construcció de més de 7.300 habitatges nous, 60.000 m2 de comerços i 400.000 m2 d'indústries. El major despropòsit de la història urbanística de la ciutat es remunta a l'any 2004, quan el govern de to...

Hi ha una decisió que s'ha de prendre, que no es pot eludir i cal afrontar amb valentia i, sobretot, sinceritat. Quan un projecte polític amb intenció de transformar la societat arriba a les institucions ha de triar camí, decidir si el que toca és fer recanvi, adaptar-se al ritme institucional i treure'n el màxim possible o, en canvi, lluitar amb un peu fora per instaurar ritmes propis, trencar la lògica institucional. Semblen 40, però just farà 2 anyets que existeix SOM VNG, el nostre espai per transformar Vilanova i la Geltrú.. No va ser fàcil, vam decidir recórrer a deixar en mans de la gent (recollir més de 1500 signatures en 15 dies) el fet de presentar-nos a les municipals, que no rebríem ni un duro que no fossin petites aportacions de veïns i veïnes, cap finançament amb bancs, codi ètic i totes les decisions es prenen de forma oberta a la ciutat. No sense dificultats, amb els ritmes de la institució fent de tot per dificultar-ho, amb un govern amb minoria que es n...

Tancats en la institució, parlant de l’estat de la ciutat, discutint sobre la visió política dels grups municipals es poden aprendre moltes coses. La primera, que en el Ple Municipal la connexió amb la realitat és la mateixa que amb Narnia. Argumentaris basats en dulcificar la realitat, en dir que la crisi escanya i és una merda, però que s’està fent tot tan bé que gairebé no la notem, és més, ja l’estem superant i parlem d’ella en passat. S’està fent tot el possible i això ja és suficient. Hi ha una frase que algunes veïnes de la ciutat m’han deixat anar fent la xerradeta sobre el ple. “Si és que a mi, la Vilanova de la que parleu al ple m’encanta, a veure si m’hi puc mudar un dia”... i a mi se m’escapa un mig somriure irònic mentre penso en quanta raó tenen. La dinàmica del Ple està tan allunyada la vida real de la gent... Mentre es normalitza la precarietat, es normalitza la utilització dels bancs d’aliments o l’economat, la problemàtica amb el dret d’habitatge rebenta tots els...

La política municipal és la més propera a la ciutadania, és l’espai més agraït perquè permet el contacte amb la gent. Admiro profundament a totes aquelles que són capaces de dir aquesta frase en campanya electoral sense que se’ls escapi el riure, sense que es noti que en realitat s'estan fotent de totes nosaltres.   La frase és falsa, de propera res! Estar al costat de la gent no és una qüestió geogràfica de l’estil “com l’Ajuntament està al municipi, deu ser proper al municipi”, sinó una qüestió de voluntat política, de prendre decisions posant les necessitats de la gent al centre de tot i de deixar en mans de la gent el poder per decidir sobre el que els afecta. No és una qüestió de mètode, no és un debat sobre funcionament burocràtic sinó que és profundament ideològic. Anar en la direcció de donar cada cop més poder a la ciutadania, obrir les portes de les institucions i deixar decidir sobre tot a la gent és la manera de aconseguir que les necessitats de la majoria estiguin...

Quan s’intervé en la institució hi ha forces i dinàmiques que dificulten molt veure la realitat, sobretot quan no es té cap intenció de fer-ho. La institució modera, manipula i tergiversa la realitat i projectes que hi entren. No és un espai neutral on es confronten idees sinó un forat negre pensat per triturar qualsevol opció de canvi profund. Només cal veure els que hi porten dècades, què defensen ja? “Això ja s’està fent”, “les coses sempre ha sigut així” son expressions massa protagonistes en un argumentari pensat per justificar la no-resposta de la institució davant les necessitats de la gent. Passa que la realitat és tossuda, la crisi real i la desigualtat ben notòria. Ara ha estat l’onada de fred la que evidencia que hi ha moltes persones que no es poden escalfar a casa seva (les afortunades que en tenen), l’emergència social en la que vivim augmenta dia a dia i ja s’ha emportat a massa persones endavant. El descrèdit a les institucions, i l’Ajuntament n’és un exemple, no res...

Després d’una jornada electoral històrica que va significar l’adéu al bipartidisme des de PODEM VNG només podem agrair a la nostra ciutat (i tots els municipis del Garraf) la confiança demostrada en el nostre projecte. Després d’un any electoral llarguíssim ple de dificultats, amb alguna ensopegada, finalment mostrem que estem farts que ens prenguin el pèl, que s’ha acabat tenir la democràcia segrestada pels interessos del poder econòmic, a partir d’ara toca construir al costat de la gent i mai més a costa d’ella. Des de la massiva participació a través dels nostres apoderats (única força amb presència a tots els col·legis de la nostra ciutat) s’ha pogut viure una jornada màgica on el ritme de baixada de les nostres paperetes insinuava els resultats finals. Abraçades, veïns que aixecaven la papereta amb orgull anunciant el seu vot, algun “ Si Se Puede” a l’orella del apoderats i constants mostres d’afecte no han fet més que emocionar a tots els que hem estat apoderats i demostra...

Quan un defensa la democràcia no es pot permetre viure en una societat on hi ha ciutadans de primera o de segona. Provenim segurament de la legislatura més desatrossa de la democràcia pel que fa a la pèrdua de drets: mai s’havia destruït tant i tan ràpid com ens aquests últims anys. Des de les reformes laborals vingudes des de Madrid (recolzades per CIU) fins a les retallades en tots els serveis públics provinents de Moncloa i, sobretot, de la Generalitat. Hem passat per una crisi de la qual ningú se’n fa responsable, que sembla un fenomen meteorològic que ha arribat sol i que, per tant, també s’anirà sol; un crisi no només econòmica, sinó política i social també. Vergonya fa veure com l’han aprofitat per radicalitzar les seves polítiques neoliberals i destruir l’Estat del Benestar. Hem observat impotents com es privatitzava la sanitat catalana, com les aules de les escoles passaven a ser un magatzem d’infants, com la llei de dependència perdia tot el seu sentit i com s’abandonava...